En una entrevista publicada aquest divendres al Diari de la Sanitat, el secretari general de Metges de Catalunya (MC) ha analitzat la “greu situació” del sistema sanitari públic, i del personal facultatiu que hi treballa, “crònicament maltractat i menystingut”, que ha provocat la convocatòria de vaga mèdica dels propers dies 25 i 26 de gener.
El responsable sindical ha assenyalat que les condicions assistencials i la crisi de professionals mèdics són els dos grans cavalls de batalla de la vaga. En aquest sentit, ha lamentat que el Departament de Salut “no té la percepció que li faltin mans” o no hi està preocupat. “El problema de fons d’aquesta convocatòria de vaga no és tant les condicions laborals i retributives, sinó el paradigma. El paradigma que el metge ha de fer més hores que un rellotge s’ha acabat”, ha asseverat.
Lleonart ha alertat que el sistema públic de salut està “a punt de la defunció” i ha apunta a l’atenció primària com la baula més feble i la primera que caurà, “però darrera van les urgències hospitalàries i, després, tota la resta”. La solució, ha apuntat, passa per un canvi de model: “Fa molts anys que estem en un model absolutament economicista en el qual el professional sanitari és un obrer especialitzat que treballa com si fos en una cadena de muntatge, i el bon obrer, el bon metge, no és aquell que fa la feina millor, no és aquell que tracta bé el pacient, no és aquell que soluciona el problema del pacient, sinó que és aquell que fa més volum de feina per unitat de temps, seguint un criteri de cadena pura de muntatge. Aquest model s’aguantava en base a un personal precari que, quan claudicava, hi havia més, i el podies reposar. Què succeeix? Que ara, quan cau aquell professional, no tens per reposar, perquè el que l’havia de substituir ha sortit per potes”.
Pel que fa al preacord de conveni SISCAT, ha recordat que “no hi ha cap conveni laboral de la sanitat que parli de les condicions assistencials” i ha afegit que el personal facultatiu no està content amb aquest pacte. “La classe mèdica té la seva singularitat i és un dels pals de paller del model sanitari. A mi em preocuparia que els metges no estiguessin contents amb allò que se signa, perquè això vol dir que tenim una pota fluixa”.
El sistema sanitari té una capacitat de retenció del nou talent mèdic “molt escassa”, per resoldre-ho el secretari general del sindicat mèdic ha reclamat una millora significativa de les condicions, “ja no laborals i retributives, que també, però sobretot d’exercici professional, de condicions assistencials, que faci que a aquesta persona que està perfectíssimament formada li sigui atractiu quedar-se en el sistema”.
