El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, ha carregat aquest dimecres contra la classe política per la seva gestió de la pandèmia de COVID-19 i per l’incompliment de les promeses d’incrementar la plantilla assistencial. “Estem farts dels polítics perquè no paren de fer anuncis a costa dels problemes sanitaris. El que han de fer es callar i treballar més”, ha dit en una entrevista a SER Catalunya.
Lleonart s’ha referit al comunicat difós recentment pel Departament de Salut en el qual s’assegura que l’atenció primària té 3.200 professionals més que fa un any: “Probablement, hi ha un percentatge d’aquests professionals que sí que s’han incorporat al sistema, però [l’Administració] també compta com a incorporacions la gent que voluntàriament està fent més hores de les que li correspon per jornada laboral”, ha matisat.
En aquest sentit, s’ha preguntat quants d’aquests 3.200 sanitaris són assistencials i quants ja treballaven prèviament a la xarxa d’atenció primària, però ara estan doblant jornades per fer front a l’emergència sanitària. “En realitat les noves incorporacions són moltes menys”, ha conclòs. “Quan la pandèmia passi, aquest esforç sobrehumà passarà factura tant als professionals com a l’Administració”, ha augurat Lleonart, que ha llançat un avís als responsables sanitaris: “Farien bé de prendre nota i començar a arreglar tots els desequilibris que té el sistema”.
El dirigent sindical ha recordat que l’atenció primària va haver d’entomar els primers cops de la pandèmia amb 800 facultatius menys respecte al 2010, com a conseqüència de les retallades, i que, en el millor dels casos, el suposat augment de plantilla, del qual es vanta Salut, “només” servirà per pal·liar el dèficit de personal que s’arrossega des de fa una dècada.
Per a Lleonart, el sistema sanitari “ja ha petat”, però la trencadissa no és visible gràcies al professionalisme de les plantilles que apuntala un model low cost completament esgotat. “Segons dades del Ministeri de Sanitat, Catalunya inverteix només un 4,9% del seu PIB a sanitat, mentre que comunitats poc sospitoses de tenir un finançament diferent al català, com Aragó, en destina un 5,8%. Hi ha el que hi ha”, ha lamentat.
Davant d’aquest escenari, ha vaticinat una explosió d’indignació professional quan es declari formalment la fi de la pandèmia, que podria cristal·litzar en una plantada generalitzada o en una fuita massiva de facultatius cap a altres indrets.
Vacunació
Preguntat pel temor creixent sobre els efectes nocius de les vacunes contra la COVID-19, en concret les desenvolupades per AstraZeneca i Janssen després de l’aparició de casos de trombosis en població vacunada, Lleonart ha defensat sense embuts el criteri científic i la robustesa del sistema de farmacovigilància que vetlla perquè els medicaments siguin segurs per als usuaris.
Així, s’ha mostrat partidari de deixar treballar la ciència sense interferències polítiques que distorsionin els processos d’avaluació i control farmacològics.
