El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, ha estat entrevistat aquest dimecres a La Xarxa per valorar l’increment de les llistes d’espera sanitàries. El responsable sindical ha assegurat que les dades actuals són les pitjors des que l’any 2015 es va instaurar el nou model de gestió de l’activitat quirúrgica, que va establir diferents terminis d’accés garantit per a un determinat grup d’intervencions, així com terminis màxims de referència per als procediments quirúrgics sense garantia, les proves diagnòstiques i les consultes d’atenció especialitzada. Lleonart ha xifrat el creixement de les llistes d’espera dels darrers set anys en un 22%, en el cas de les intervencions quirúrgiques, i un 20% pel que fa als pacients a l’espera d’una prova diagnòstica.
Les dades negatives sobre les llistes d’espera coincideixen en el temps amb el pressupost sanitari executat (despesa real) més alt de la història de la Generalitat. Lleonart, citant dades del mateix Departament de Salut, ha explicat que la despesa sanitària del 2022 s’acostarà als 14.000 milions d’euros, una quantitat molt propera als 15.000 milions anuals que històricament havien reclamat els experts del sector per reforçar el sistema.
Amb tot, el secretari general del sindicat mèdic ha assenyalat que aquests recursos no han servit per millorar el "nus gordià" de la sanitat pública: les llistes d’espera i les condicions assistencials, laborals i retributives del personal sanitari. "Si no s’han millorat aquests dos paràmetres, ens preguntem on van els 14.000 milions del rècord pressupostari perquè no ho sabem", ha remarcat.
🗣️"On van els 14.000 milions d'euros del pressupost del @govern per a Salut?", diu el secretari general de @metgescatalunya @XavierLleonartM. "Són les pitjors llistes d'espera des del 2015". pic.twitter.com/Up0R8HEupm
— Notícies en Xarxa (@NoticiesEnXarxa) November 2, 2022
La manca de recursos es fa evident amb la despesa sanitària per càpita a Catalunya que "ens assenyala amb al dit" respecte a altres comunitats autònomes. Així, mentre que l’any 2022 la Generalitat ha destinat 1.461 euros per habitant per cobrir les necessitats de salut, la mitjana espanyola ha estat de 1.700 euros, amb algunes comunitats situant-se prop dels 2.000.
Única i última oportunitat
Per millorar les condicions de treball dels sanitaris, Lleonart ha apuntat que Salut té una "única i última oportunitat" davant les negociacions obertes tant a l’Institut Català de la Salut (ICS) com a la xarxa concertada per renovar els seus respectius convenis col·lectius. Tot i així, ha afegit que, per ara, no hi ha cap senyal que indiqui que es produirà aquesta millora que "la ciutadania entén i els professionals reclamen".
Pel que fa a les llistes d’espera, Lleonart ha recordat que l’any 2017 es va fer un pla de xoc que, si bé no va reduir les xifres, sí que va contenir el seu creixement. "Ara no hi ha res que se li assembli perquè qualsevol pla el que faria seria precaritzar encara més les condicions laborals dels professionals. No es pot demanar als facultatius que treballen 60 o 70 hores setmanals que en facin 10 o 20 més", ha sentenciat.
En aquest sentit, ha traslladat una pregunta a la població: "La societat està disposada a explotar d’aquesta manera els professionals sanitaris, o, d’una forma decidida, s’ha de revertir la situació, oferir millors condicions i fer més atractiu l’exercici per retenir el talent mèdic a la sanitat pública?".
L’arrel del problema, ha insistit Lleonart, és la falta de professionals mèdics, que es veurà agreujada amb la jubilació de 9.000 facultatius en els propers 10 anys. "Els professionals que s’estan formant ara no volen treballar amb les condicions que ofereix aquest sistema de salut. Per això marxen o es decanten per la sanitat privada, o fins i tot per ofertes d’empreses no mèdiques", ha explicat.
