El cas d’una pacient que el passat mes d’agost va rebre assistència mèdica al servei d’Urgències d’un hospital madrileny a través d’una pantalla de televisió va aixecar polseguera a las xarxes socials. El missatge de la noia a Twitter posava de manifest la seva insatisfacció per l’atenció rebuda.
Ayer fui a Urgencias del hospital de Villalba. El dolor de ciática ha empeorado. No puedo caminar, se me duerme pie y vivo a base de 3 Enantyum diarios. Esta fue mi sorpresa: una doctora a través de la webcam. Ni exploración,ni pruebas. Pinchazo y a casa. @sanidadgob @SaludMadrid pic.twitter.com/6E3qXORGx6
— Sara Batres (@SaraBatres) August 23, 2022
L’impacte de la piulada va arribar a diferents mitjans de comunicació, que se’n van fer ressò. Fins i tot el conseller de Salut de la Comunitat de Madrid, Enrique Ruiz Escudero, va sortir al pas de la polèmica assegurant que es tractava d’un procés validat que representava un avenç clínic.
El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, també ha volgut opinar al respecte d’aquest cas en un article d’opinió publicat a elDiario.es. El responsable sindical considera que ens trobem davant d’una “nova alerta de la medicina que ens espera a la cantonada” i afirma que, amb aquest model d’atenció, “es disfressa de modernitat i progrés tecnològic una evident voluntat de seguir retallant costos a la sanitat pública”.
Encara que la telemedicina és un recurs que “comporta beneficis innegables, com l'agilització de processos i l'optimització del temps assistencial”, Lleonart creu que l’atenció urgent desaconsella el seu ús perquè és “molt heterogènia” i pot requerir múltiple serveis i especialitats mèdiques alhora. Així, la variabilitat clínica dificulta l’atenció remota perquè, en molts casos, el facultatiu no podrà fer res a través dels mitjans electrònics. “De debò creuen que en una atenció hospitalària urgent l'examen del pacient no és rellevant?”, es pregunta.
El secretari general del sindicat mèdic assegura que, amb l’objectiu de reduir costos, els gestors sanitaris aposten per “desnaturalitzar l'acte mèdic excloent del procés diagnostico terapèutic l'exploració física”. En aquest sentit, explica que el sistema implantat en aquest hospital madrileny permet que un sol facultatiu de guàrdia presti servei a diversos centres, “atenent pacients com si estigués davant d'una cadena de muntatge”.
Finalment, Lleonart opina que els facultatius s’haurien de negar a realitzar procediments. “Ens hem de negar a realitzar determinats actes mèdics que posen en risc el nostre judici clínic i, en conseqüència, la seguretat dels nostres pacients. Ens hem d'oposar frontalment a la generalització de pràctiques que únicament persegueixen la “racionalització” dels recursos sanitaris. Si hi ha escassetat de personal, el que cal fer és contractar-ne més i tractar-lo millor, no substituir-lo per hologrames”, assevera.
