Lleonart: "Les llistes d’espera són la conseqüència de 12 anys d’infrafinançament sanitari"

Lleonart Tot es mou

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, ha valorat aquest dijous la situació de les llistes d’espera sanitàries que col·loquen Catalunya a la cua de l’Estat pel que fa al nombre de pacients pendents d’una intervenció quirúrgica. En una entrevista al programa Tot es mou de TV3, el responsable sindical ha afirmat que les llistes d’espera són conseqüència de les retallades i de l’infrafinançament de la sanitat pública dels darrers 12 anys. De la mateixa manera, ha assegurat que el fet que Catalunya sigui la comunitat amb més pacients a l’espera d’una operació -173.468, amb una mitjana de 77 dies de demora, segons les dades del Departament de Salut corresponents al març de 2022- també s’explica per la manca de recursos, ja que la despesa per càpita en salut (1.461 euros) es troba per sota de la mitjana espanyola (1.700 euros).

La insuficiència pressupostària, que afecta especialment l’atenció primària perquè "rep 1.000 milions d’euros menys del que li tocaria segons marquen el organismes internacionals", es tradueix en unes condicions laborals i retributives poc atractives per als professionals. "Quan l’Administració diu que no troba professionals, la realitat és que no és capaç de retenir-los al preu que està pagant", ha asseverat Lleonart que ha posat com a exemple les retribucions superiors que s’ofereixen en territoris limítrofes amb Catalunya, com França i l’Aragó.

Lleonart ha destacat com a "molt preocupants" les dades referides a les primeres visites amb els especialistes de les consultes externes hospitalàries, amb 418.054 pacients pendents de visita i amb una mitjana de 84 dies d’espera. Aquesta demora elevada pot fer que alguns processos "es detectin tard". En aquest sentit, ha avisat que "tot just ara es comença a albirar l’iceberg dels diagnòstics endarrerits per la pandèmia".

La solució per reduir les llistes d’espera, ha assenyalat el secretari general de MC, és l’increment del pressupost de Salut fins als 15.000 milions d’euros anuals que tots els actors del sistema estimen com a necessaris. "Si descomptem la partida que encara s’ha de destinar al diagnòstic i tractament de la COVID, el pressupost ordinari per a l’any 2022, amb el que s’haurà de gestionar la postpandèmia, és el mateix que el de l’any 2010", ha remarcat.

Per a Lleonart, l’Administració "té una intencionalitat clara de mantenir a tota costa una sanitat low cost", una realitat que "el país no es pot permetre".