Metges de Catalunya (MC) considera que el nou sistema d’accés a les llistes d’espera, aprovat la setmana passada pel consell de direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut), suposa un “petit avenç” respecte al model anterior, tot i que advoca perquè els facultatius puguin decidir sobre “tots” els procediments quirúrgics, és a dir, que el criteri clínic prevalgui a l’hora de prioritzar els pacients pendents de ser intervinguts.
El sindicat considera que només el metge té suficients elements per valorar la prioritat d’una operació quirúrgica, tenint en compte aspectes sanitaris i socials del malalt, i, per aquest motiu, aplaudeix que el nou model de gestió de les llistes d’espera hagi eliminat 11 de les 14 patologies que tenien un temps màxim garantit per llei, ja que deixava el criteri clínic en un segon terme.
No obstant això, dubta que finalment la prioritat estigui del tot en mans dels professionals i no dels caps de servei, considerant que cap de les dues ordres aprovades pel CatSalut explica quin serà el procediment a seguir.
Amb tot, MC assegura que un augment de la dotació econòmica aportaria millores “molt més grans” que el sistema de prioritzacions, “que no fa altra cosa que intervenir unes patologies i deixar-ne de fer d’altres”, atès que permetria incrementar el nombre d’intervencions quirúrgiques anuals.
Llistes d’espera
El nou model de gestió de les llistes d’espera suprimeix el temps màxim garantit de sis mesos per a 11 processos quirúrgics monitorats pel CatSalut i només manté dins d’aquest termini els procediments de cataractes, pròtesi de genoll i de maluc. Aquestes 11 operacions, juntament amb la resta d’intervencions programades (no urgents), no tindran una demora garantida per llei, sinó un temps de referència en funció del criteri clínic, amb una recomanació que no se superin els 12 mesos d’espera.
En canvi, sí que tindran un termini màxim d’accés les cirurgies oncològiques (45 dies) i les intervencions cardíaques valvulars i coronàries (tres mesos), així com també les visites d’atenció primària (no més de 48 hores) i les proves diagnòstiques i consultes d’atenció especialitzada (màxim de tres mesos).
Segons les darreres dades del CatSalut, el nombre de pacients en espera d’una intervenció quirúrgica no urgent s’ha reduït al llarg de l’any 2014 en un 12% respecte a l’any anterior, gràcies a la contractació de més de 16.000 intervencions a centres de titularitat privada, però que formen part de la xarxa sanitària pública, com l’Hospital Sagrat Cor, l’Hospital Sant Rafael, la Clínica del Vallès, l’Hospital de l’Esperit Sant i l’Hospital Plató, entre d’altres.
Per al sindicat, aquesta derivació de pacients a centres privats és un “contrasentit”, ja que s’ha fet a costa de reduir els recursos dels hospitals públics, que des de fa quatre anys vénen patint retallades pressupostàries significatives.
