Cada cop són més els facultatius i facultatives que busquen feina a l’estranger, ja que les condicions laborals i econòmiques que se’ls ofereixen a Catalunya i Espanya no són les òptimes. Aquesta realitat s’ha accentuat en els darrers anys, batent rècords de sol·licituds de certificats d’idoneïtat per a poder treballar a altres països. L’any passat, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) va expedir 4.130 acreditacions a 2.504 professionals, de les quals 1.163 –el 28%– es van emetre a Catalunya.
Alhora, cal remarcar un altre fet que també és alarmant: la xifra d’estudiants de Medicina que pensa en marxar a l’estranger a exercir la professió un cop acabada la carrera és cada cop més elevada. Al voltant d’un miler de metges i metgesses es graduen cada any a Catalunya, però aquests expressen que cada cop són menys els que s’hi queden perquè no volen treballar en precarietat.
En aquest sentit, Metges de Catalunya (MC) posa èmfasi en la creixent fuga de professionals facultatius, cada cop més joves, a països d’Europa on el personal sanitari gaudeix d’unes retribucions més elevades, millors condicions de treball i més temps per investigar, entre d’altres avantatges. “Si no es prenen mesures que millorin les condicions laborals i les retribucions dels professionals, es podria produir una despoblació de personal mèdic al territori en un futur cada cop més proper”, alerta el sindicat.
Pèrdua de poder adquisitiu
Segons l’Associació MIR Espanya, el sou dels metges interns residents (MIR) només ha augmentat un 15,38% en els darrers 16 anys, passant dels 1.112€ que cobraven els R1 el 2006 als 1.283€ que guanyen actualment –sense tenir en compte les guàrdies–. Per aquest motiu, des de l’organització assenyalen que la insuficient pujada salarial ha derivat en una pèrdua de poder adquisitiu d’entre un 25% i un 35%, un percentatge que, si no es prenen mesures “urgents”, continuarà creixent ens els propers mesos degut a l’elevada tendència a l'alça de l’Índex de Preus de Consum (IPC) d’enguany.
Un estudi de l’associació Médicos Españoles en Europa indica que a Portugal els R1 guanyen prop de 1.600€, a Bèlgica uns 2.600€, a Alemanya –on acaben d’apujar-los el sou més de 300 euros– ja arriben als 4.940€, i a Suïssa cobren uns 6.600€, de manera que el nostre país es posiciona a la cua d’Europa pel que fa al salari dels MIR.
El president de l’agrupació, Alejandro Barros, és resident en un hospital alemany des de fa cinc anys, on disposa d’una flexibilitat que al nostre país no existeix. “El salari varia en funció de l’especialitat, el centre i les guàrdies, però guanyo més del que, per desgràcia, ho fa un resident a Espanya. Al menys arribo bé a final de mes, essent aquesta una de les raons per les quals marxem”, ha explicat el jove al programa Hablando Claro de TVE.
L’elevada demanda de consultes sobre la seva experiència va acabar derivant en la creació d’una associació de facultatius que comparen i comparteixen la situació del col·lectiu a diferents països d’Europa. Crida l’atenció el canvi en el perfil de les consultes, doncs si bé abans eren graduats que no havien aprovat l’examen MIR i buscaven alternatives, des de fa un parell d’anys els contacten estudiants que ja pensen en marxar com a primera opció, “entre 15 i 20 al dia”.
A l’altra banda de la frontera
Aquest és el cas de Mar Niella, de 24 anys i recentment graduada en Medicina al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona (UB): “A tercer ja vaig decidir que no em volia quedar aquí per les males condicions laborals del sector”. Dos anys més tard va marxar d’Erasmus a Normandia, on va fer pràctiques en un hospital, una experiència que “va acabar d’obrir-li els ulls” i la va fer decidir-se a treballar a l’estranger. Ara estudia per presentar-se, si la normativa s’ho permet, a les Épreuves Classantes Nationales –l’examen francès equivalent al MIR–. “Ja que parlo l’idioma i només he de creuar la frontera per a trobar una feina amb millor sou i més ben reconeguda que aquí, vull aprofitar l’oportunitat”, sosté.
Cada cop són més –i més joves– els que decideixen emigrar, motivats sobretot per les baixes retribucions, la sobrecàrrega laboral i el poc reconeixement de l’ofici. “Ens sentim desolats perquè, després d’estudiar una carrera tan dura, el camí per exercir la professió de forma digna no és gens fàcil. S’haurien de millorar les condicions de treball i valorar més la feina que fem les metgesses per aconseguir que la gent es quedi”, assevera Niella.
Així doncs, MC no es sorprèn perquè cada cop hi hagi més interès en treballar a l’estranger, ja que “el sistema sanitari català ha deixat de ser motivador, no sent temptador per retenir el talent propi ni competitiu per atraure talent extern”. Per això, el sindicat mèdic insisteix en la necessitat de dotar la sanitat pública dels recursos suficients per poder acabar amb la sobrecàrrega de treball, la manca de personal i els salaris escassos i, així, tornar a fer atractiva la professió per a deixar de perdre talent i posar fi a l’èxode de professionals.
