El procés d’assignació de places MIR d’enguany va finalitzar divendres passat amb un total de 71 vacants de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) sense cobrir a Catalunya, el 19% de les 370 ofertes. La millora retributiva anunciada pel Departament de Salut al març per intentar incentivar-ne la seva elecció no ha sigut suficient, doncs el principal motiu pel qual els joves han perdut l’interès en fer aquesta especialitat al territori són les seves “terribles” condicions laborals. En aquest sentit, Metges de Catalunya (MC) alerta d’un increment de l’èxode de recent graduats en Medicina arrel de la sobrecàrrega laboral, les insuficients retribucions i la infravaloració de la seva feina, entre d’altres factors.
Després de més d’una dècada de retallades i dos anys de pandèmia, el sistema sanitari públic es troba totalment desgastat i necessita personal. No obstant, costa retenir al miler d’estudiants que es gradua cada any a Catalunya. Alguns venen de fora i tornen a casa per fer l’especialitat, mentre altres busquen alternatives a altres comunitats o a l’estranger atès que les condicions laborals amb les que es troben aquí no els atrauen prou com per quedar-s’hi. “Desanima veure que estàs estudiant molts anys i que després no tens les millors condicions laborals”, explica en un reportatge de TV3 un estudiant de 4t curs de Medicina a la Universitat de Barcelona (UB). “A mi m’agradaria quedar-me, però sóc realista i si he d’estar amb unes condicions que no són les que vull, hauré de marxar”, sosté un company seu.
Una situació semblant és la que viu la Laia, una estudiant de primer a la UB, que reconeix que preferiria quedar-se a treballar a Catalunya, però troba “indignant” que la recompensa econòmica i el reconeixement de la feina dels metges no siguin els que correspondrien. “No m’imagino vivint fora i deixant la família i els amics aquí, però com que les condicions de treball no són les que m'agradarien i en altres països són molt millors, és un punt d'indecisió”, sentencia.
Més d’un 30% de fora
El nombre de places que s’ofereixen està regulat per l’Estat espanyol, però a l’hora de determinar-les no es té en compte quants estudiants voldran quedar-se a Catalunya un cop acabat el grau. I és que, encara que aquí s’hi formen metges i metgesses de prestigi, dades del Departament de Recerca i Universitats indiquen que més del 30% d’aquests alumnes venen d’altres comunitats autònomes a les quals, “des del minut zero”, hi tenen previst tornar. “La meva intenció és acabar aquí la carrera i després tornar a València per fer la residència i treballar”, expressa a TV3 una estudiant de primer curs a la Universitat Rovira i Virgili (URV). "La residència m'agradaria fer-la a Màlaga, ja que tinc la família i amics allà i m'agrada molt estar amb ells. Aquí estic molt còmode, però la meva primera opció és Màlaga”, apunta un alumne de segon de Medicina a la UB.
Col·legiats de fora de la UE
Mentre els metges i metgesses que es graduen a Catalunya busquen marxar a exercir a fora per les males condicions laborals amb les quals es troben –sobretot a l’especialitat de MFiC–, aquí la meitat dels nous col·legiats de Medicina s’han format fora de la Unió Europea. Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, té clar el motiu: "Quan les condicions són dolentes, s'acaba quedant qui accepta el salari més baix. En canvi, si són bones, ja et preocupes tu que el que vingui sigui un crac. Per als metges de molts països, sobretot d’Amèrica del Sud, venir aquí és tremendament atractiu, mentre que si ens comparem amb Europa n’hi ha per posar-se a plorar”.
Aquesta és una idea que MC comparteix i, per això, el president del sindicat, Jordi Cruz, ha demanat al Departament de Salut una cimera per abordar la situació dels MIR de medicina familiar i comunitària, l’especialitat més castigada, i “intentar buscar solucions i treballar en conjunt”. La idea és consensuar un “pla de xoc” que torni a fer atractiva la medicina de família a Catalunya com a projecte professional per als nous metges.
