Metges de Catalunya (MC) avisa els treballadors i treballadores de la xarxa sanitària concertada que poden perdre els endarreriments generats des de l’any 2015 per l’impagament dels complements que ha d’incloure la nòmina de vacances (complement d’atenció continuada, guàrdies físiques i de localització i plusos de dissabte, diumenge i festius) si no ho reclamen per la via jurídica abans de juliol de 2020. El sindicat mèdic llança l’advertiment després que a la darrera reunió amb les patronals celebrada aquest dimarts no s’hagi arribat a un acord sobre el pagament dels retards acumulats que la sentència del Tribunal Suprem reconeix com a dret dels empleats, ni sobre la fórmula com es calcularà i s’abonarà en endavant l’import dels complements en les vacances.
Per assumir aquests pagaments, els representants empresarials demanen a les organitzacions sindicals que renunciïn a reclamar els interessos de mora del 10% anual i que, en el càlcul dels endarreriments a percebre, s’excloguin els períodes de baixa laboral, ni tan sols si aquesta és per motiu d’embaràs, maternitat o per violència de gènere. A més, les patronals no es mostren disposades a assumir el compromís que tots els centres acceptin aquestes condicions i paguin els endarreriments.
Per la seva part, la resposta de consens mínim dels sindicats ha estat que en cap cas poden prescindir dels interessos sense garanties que totes les empreses faran front als pagaments, i que de cap manera es poden considerar com a neutres, a efectes de càlcul, els períodes en què els treballadors i treballadores hagin estat de baixa per situació d’embaràs o per violència de gènere, una qüestió que, a parer de la part social, seria fàcilment impugnable. Així mateix, les organitzacions sindicals volen preservar el dret d’aquells treballadors que vulguin reclamar els interessos de mora de manera individual o col·lectiva mitjançant una demanda judicial.
Davant el desacord, MC insta tot el personal del sector a presentar una demanda per, per un costat, assegurar el cobrament dels imports amb caràcter retroactiu, i per l’altre, exigir els interessos de mora acumulats, ja que són un “dret” i una quantitat “econòmicament significativa” que pot suposar un increment de més d’un 20% dels imports reclamats.
