Més de 150 metges d’atenció primària s’han reunit aquest dijous al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), en una jornada organitzada per la Fundació Metges de Metges de Catalunya (MC) amb l’objectiu d’analitzar l’estat del primer nivell assistencial i els seus principals reptes de futur transcorregudes tres dècades des de la reforma aprovada pel Govern de la Generalitat l’any 1985.
Sota el títol "Simpòsium de Facultatius d’Atenció Primària a 30 anys de la reforma", l’acte ha comptat amb 13 ponències, impartides per experts i professionals de prestigi, que s’han dividit en quatre blocs: reforma de l’atenció primària, futur del metge de capçalera i de la resta de l’equip assistencial, problemàtica deontològica quotidiana i propostes de millora.
La reforma de l’atenció primària 30 anys després
Els orígens del model d’atenció primària (AP) de Catalunya es remunten a principis dels anys 80. Un grup de metges de família es van emmirallar en els models d’assistència escandinaus, basats en la doctrina de l’OMS, per desenvolupar la xarxa catalana de primer nivell. Un model que s’ha implantat amb èxit però que els professionals creuen que ha caigut en el "gerencialisme". La recuperació del lideratge mèdic i la focalització en els resultats útils per a la millora de la salut del pacients i no únicament per a l’estalvi econòmic són la base per a la recuperació de les regnes del sistema.
L’infrafinançament, la insatisfacció dels facultatius i la manca de previsió respecte els canvis al sector (relleu generacional, feminització, migració de professionals i manca de vocació en l’elecció de l’especialitat) determinen el futur del primer nivell assistencial. Un futur que no es prou atractiu per als metges joves que opten per marxar a altres països i que l’Administració ajuda a enterbolir amb dràstiques reduccions de la plantilla mèdica i la desaparició de substituts que generen sobrecàrrega assistencial, insatisfacció laboral i deficiències assistencials.
El futur paper del metge i de la resta de l’equip
La transferència de competències mèdiques a altres professionals de l’equip és una de les inquietuds principals dels facultatius d’atenció primària. Els ponents han recordat que la línia vermella és la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) que l’Institut Català de la Salut (ICS) i altres proveïdors sanitaris incompleixen sistemàticament promovent la delegació de competències de manera generalitzada. En aquest sentit, la recomanació és no delegar cap funció que no estigui prevista, en contingut i forma, en aquesta norma i no fer-ho mai per sistema.
Pediatres i odontòlegs també han tingut el seu espai al Simpòsium. Els primers han destacat les experiències positives obtingudes en els plans de pediatria territorial que han comptat amb la participació dels professionals, com són els equips de l’Alt Penedès, l’Alt Pirineu i el Centre d’Atenció Pediàtrica Integral (CAPI) de Barcelona. El pla s'ha demostrat satisfactori per als pacients i eficient a nivell assistencial i és una referència que es podria fer extensiva arreu del Principat si es dota d’una normativa que el reguli.
Per la seva part, l’àmbit odontològic d’atenció primària presenta una clara insuficiència de professionals, ja que no s’han incorporat "ni la meitat de dentistes que s’havien projectat l’any 1985" (1 per cada 11.000 habitants). A més, la cobertura odontològica en la sanitat pública és molt reduïda, tant que només representa un 5% de l’atenció total que presten els dentistes. És a dir, el 95% s’ofereix en l’àmbit privat.
Problemàtica deontològica quotidiana del metge d’AP
La nostra societat viu un "hivern demogràfic". Els pacients són cada cop més grans i en la seva majoria es troben atesos per "cuidadors informals". La resposta davant d’aquest nou escenari poblacional ha estat la definició d’un model teòric d’atenció a la cronicitat, molt consistent sobre el paper, però que no s’adapta a la diversitat de casuístiques i necessitats que presenten els pacients.
A nivell deontològic, els facultatius han de ser molt conscients que les dades sanitàries dels pacients són "extremadament sensibles" i per aquest motiu es troben especialment protegides per la llei. Els metges estan subjectes al secret professional amb algunes excepcions, com la resolució d’urgències, l’intercanvi de dades entre centres de salut o la informació que es facilita a les persones vinculades familiar o socialment amb els malalts. El tractament d’aquestes dades requereix sempre el consentiment exprés o l’habilitació legal per part dels pacients.
Els incentius econòmics que s’ofereixen als professionals també poden plantejar problemes deontològics. La carrera professional i el complement variable per objectius (DPO) són els principals instruments d’incentius que es troben en mans dels gestors. Aquest model de retribució “ha vingut per quedar-se”, però s’ha de tenir en compte que "com més exigència vers la consecució d’objectius, major influència de l’empresa sobre la conducta del metge". Els incentius "lícits" són els intrínsecs al valor de la salut i no solament els orientats a satisfer els valors instrumentals i econòmics de les gerències i direccions.
Propostes de millora de les eines del metge d’AP
L’e-CAP és l’eina informàtica de gestió integral de la història clínica. Conceptualment es tracta d’un bon instrument, però el seu desenvolupament no s’enfoca a la millora de l’acte mèdic sinó com una plataforma de registre de dades que resta temps assistencial als metges de capçalera. "El deure de les empreses és formar els professionals i oferir-los temps suficient per fer un ús adequat d’aquestes eines".
Respecte a les solucions d’assistència a distància que possibiliten les noves tecnologies (telemedicina i visites no presencials), la reivindicació principal és que siguin tractades com un acte mèdic amb temps específic assignat a l’agenda i amb totes les garanties de compliment de la Llei de protecció de dades.
