Metges de Catalunya (MC) es mostra satisfet amb la decisió del govern de Madrid de fer marxa enrere en el procés d’externalització de la gestió sanitària de sis dels seus hospitals públics (Infanta Sofia, Infanta Leonor, Infanta Cristina, Henares, Sureste i Tajo) i de 27 centres d’atenció primària, i felicita els professionals de la salut i els usuaris d’aquesta comunitat, perquè amb les seves mobilitzacions han aconseguit “ofegar” el pla de privatització de l’executiu autonòmic.
El sindicat insisteix en rebutjar qualsevol intent de privatització de la sanitat pública, atès que, segons argumenta, “no hi ha cap estudi objectiu que certifiqui que l’entrada de l’ànim de lucre millori els resultats assistencials i econòmics del sistema”.
La renúncia del govern madrileny es produeix arran de la resolució dictada aquest dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) de mantenir la suspensió cautelar del procés i evitar així “perjudicis d’impossible reparació”, en considerar que la privatització “afectaria també l’interès públic i la mateixa economia i la hisenda pública de la comunitat”.
La decisió de l’executiu ha provocat, a més, la dimissió del conseller de Sanitat de Madrid, Javier Fernández-Lasquetty, que ha capitanejat, des d’un primer moment, el pla d’externalització de la gestió sanitària dels hospitals dissenyat per l’anterior presidenta de la Comunidad, Esperanza Aguirre. L’actual portaveu de sanitat del PP a la Asamblea de Madrid i metge especialista de medicina interna i nefrologia, Francisco Javier Rodríguez, ha agafat el relleu al capdavant de la conselleria.
La Asociación de Médicos y Titulares Superiores (AMYTS), un dels sindicats mèdics impulsors de la marea blanca contra la privatització sanitària, ha afirmat en una carta adreçada als seus afiliats que la victòria és fruit de la “fermesa” i l’“aposta” que han demostrat les organitzacions professionals mèdiques, “en el convenciment que la decisió de privatitzar la gestió d’aquests hospitals no es va fer de forma correcta i, sobretot, es va basar en supòsits incerts”.
Cronologia
A finals d’octubre de 2012, el president de la Comunidad de Madrid, Ignacio González, anunciava un pla per treure a concurs la gestió integral, tant de l’activitat assistencial con dels serveis generals no sanitaris, de sis hospitals públics i de 27 centres d’atenció primària, amb el qual preveia estalviar un 25% del cost sanitari generat per cada pacient.
L’anunci desencadenava automàticament el rebuig dels treballadors sanitaris que convocaven múltiples aturades a la sanitat pública. La protesta també arribava a 118 equips directius dels 270 centres d’atenció primària de Madrid que signaven una carta de dimissió en bloc.
El desembre de 2012, el govern autonòmic aprovava els pressupostos de 2013 i la llei de mesures fiscals que permetia la privatització dels centres sanitaris. Sindicats i organitzacions professionals convocaven una nova tanda de mobilitzacions i anunciaven que portarien el procés de privatització davant els tribunals.
La marea blanca traspassava les fronteres de Madrid i, a principis de 2013, s’estenia a la resta de l’Estat, on es feien manifestacions simultànies en 15 ciutats. MC participava en la protesta de Barcelona que aplegava 50.000 persones.
L’agost de 2013, el govern de Madrid adjudicava l'externalització de la gestió dels sis hospitals públics als grups Hima San Pablo, Ribera Salud i Sanitas, sense esperar que els tribunals resolguessin els diversos recursos judicials que s’havien presentat contra la privatització.
Un mes més tard, el TSJM suspenia cautelarment el procés d’externalització de la gestió sanitària dels centres, fins que la justícia no dictés sentència. El tribunal, que no entrava a valorar el fons de la qüestió, apuntava irregularitats en el concurs d’adjudicació i considerava que la modificació del sistema de gestió dels hospitals era d’unes dimensions “tan extraordinàries”, que faria gairebé impossible retornar a la situació inicial, si la justícia tombava finalment el procés.
L’executiu madrileny i les empreses guanyadores del concurs presentaven els seus respectius recursos que, ara, el TSJM ha rebutjat, ratificant la suspensió cautelar.
