Metges de Catalunya (MC) desaprova la resposta que ha ofert el Departament de Salut al Síndic de Greuges sobre l’informe de malnutrició infantil a Catalunya que alerta de l’existència de 751 nens diagnosticats als centres d’atenció primària amb codis relacionats amb la pobresa i la desnutrició.
Tot i que el conseller Boi Ruiz primer va rebutjar l’informe del Síndic, negant la presència de casos de malnutrició infantil Catalunya, el passat 21 gener va admetre en resposta parlamentària l’existència de 101 nens amb diagnòstics clínics lligats a la desnutrició, dels quals 10 es deuen a la falta d’aliments adequats en la dieta. Però com s’ha conegut ara, aquesta resposta obviava els 650 casos de nens en situació de risc per malnutrició que Salut ha comunicat finalment al Síndic, reconeixent la veracitat de les dades que la institució havia fet públiques l’agost passat.
Davant les crítiques per l’ocultació de les dades al Parlament, Ruiz ha assegurat que els 650 menors atesos per la sanitat pública no presenten símptomes de malnutrició, sinó que estan en risc de patir-ne per les condicions de pobresa extrema i ingressos baixos del seu context familiar. A més, assegura que dels 101 diagnosticats, 91 es troben associats a problemes de salut de base.
El sindicat mèdic replica al conseller que la resposta a l’informe del Síndic arriba "tard i malament" i torna a revifar la polèmica per la confusió en els codis diagnòstics mèdics i socials que l’informe situa al mateix nivell. L’organització lamenta que Salut tampoc hagi volgut respondre a les peticions d’informació formulades per MC sobre les dades registrades als CAP relacionades amb els codis diagnòstics de malnutrició, malalties cròniques i condicions socioeconòmiques dels pacients que, des de l’òptica dels professionals mèdics, haurien ajudat a esclarir els resultats.
Per a MC, és una "paradoxa de difícil credibilitat" que segons Salut cap dels 650 casos d’infants en situació de risc presenti símptomes de desnutrició i cap dels 91 nens amb trastorns de nutrició es trobin en situació de pobresa extrema o baixos ingressos econòmics. En aquest sentit, l’organització afirma que les dades aportades pel departament dirigit per Boi Ruiz són "incompletes i poc rigoroses" ja que no inclouen alguns codis bàsics vinculats a deficiències nutricionals (vitamíniques i d’oligoelements) i tampoc els codis basats en l'absència de nutrients en els infants com són els indicadors de marasme (E41) i la síndrome de kwashiorkor (E40 i E42), la incidència dels quals és poc provable a Catalunya, però resulten valors necessaris per al rigor científic de l’estudi. Alhora, l’organització critica que Salut no precisa cadascuna de les malalties de base que presenten el centenar d’infants diagnosticats amb desnutrició.
Històries clíniques, instrument fonamental
En el document de resposta al Síndic de Greuges, Salut afirma que "la informació recollida en la història clínica està pensada per ser d’utilitat per al professional sanitari al centre assistencial, i és convenient no utilitzar-la de forma aïllada o descontextualitzada".
En referència a això, MC assenyala que la història clínica és "molt més que una base de dades" i recalca que amb un procés acurat d’optimització, tant a nivell tècnic com d’ús professional, hauria d’esdevenir un instrument "de primer ordre" per al control epidemiològic i per obtenir una "radiografia precisa de l’estat de salut i benestar de la societat catalana".
Un cop més, el sindicat mèdic insta el Govern a "prioritzar la despesa social" i a "no reduir els pressupostos sanitaris" i demana a la conselleria que el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 tingui la vigilància de la nutrició infantil com un objectiu primordial.
