Metges de Catalunya (MC) qualifica de “molt preocupant” la situació que es viu als centres sanitaris de Lleida com a conseqüència de la manca de personal i reclama al Departament de Salut una actuació “urgent” per reforçar les plantilles i optimitzar els recursos davant els brots de COVID-19, “abans que es debiliti per complet la capacitat de resposta del sistema”.
El sindicat adverteix que les plantilles, mal dimensionades des de fa anys, estan treballant sota unes condicions d’estrès molt elevades, sense unes directrius clares per part de les direccions i amb una sensació de descontrol molt gran. Així, reclama a les autoritats sanitàries que reaccionin d’immediat i ajornin tota la activitat assistencial no urgent, tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària, per tal de concentrar de manera coordinada tots els mitjans humans i materials en la lluita contra el coronavirus.
Per a l’organització, hi ha hagut un “excés de confiança” per part de les autoritats sanitàries i una “falta d’anticipació” davant d’un més que previsible augment dels casos de COVID-19, després de decaure l’estat d’alarma i recuperar la nova normalitat laboral i social. Aquesta comportament –assenyala– ha induït les gerències a reprendre l’assistència sanitària habitual, inclosa l’obertura dels quiròfans a la tarda de l’Hospital Arnau de Vilanova per pal·liar les llistes d’espera, quan va començar a baixar la corba epidèmica, “però sense deixar respirar unes plantilles esgotades físicament i emocionalment pel sobreesforç fet en els darrers mesos”.
En aquest sentit, MC critica que no s’hagin dissenyat plans adequats de descans estival que hagin tingut en compte les cobertures de personal en cas de rebrots, tot i els advertiments que han fet els representants dels treballadors a les direccions de personal.
A tot això, s’hi afegeix una altra falla en la gestió sanitària del postconfinament: la capacitat de resposta de Salut Pública per fer el rastreig dels casos de COVID-19. Segons el sindicat, el sistema de vigilància epidemiològica està “sobrepassat” per la falta d’epidemiòlegs i, sobretot, de rastrejadors que han de treballar sobre el terreny per contenir els brots, de manera que el seguiment dels focus de contagi, dels casos positius i dels seus contactes és “precari”. No hi ha estructures suficients per fer aquest control.
D’altra banda, l’atenció primària també està desbordada des que va haver d’assumir la realització de les proves diagnòstiques PCR del coronavirus i l’atenció transitòria de les residències geriàtriques “sense cap increment de plantilla”, subratlla l’organització mèdica. Aquestes noves funcions s’han unit a la represa semipresencial de l’atenció a la patologia crònica. Tot plegat, un volum extraordinària de feina que està posant al límit el primer nivell assistencial, tant a Lleida com a la resta de Catalunya. Com a exemple, les 250 consultes telefòniques que aquest dimarts va haver d’atendre un facultatiu del Centre d’Atenció Primària (CAP) Rambla de Ferran, entre les 8.00 h i les 17.00 h, o les més de 500 visites –habitualment són poc més d’un centenar– que va rebre aquest dissabte el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Prat de la Riba, tots dos equipaments a la capital lleidatana.
La crida és evident: falten mans per atendre les necessitats diàries, falten substituts per cobrir les baixes del personal infectat pel coronavirus o aïllat per contacte amb un positiu i falten reforços d’estiu i substitucions de vacances. “La situació sanitària a Lleida és crítica i es podria repetir en qualsevol indret de Catalunya, si no hi ha un canvi de rumb i una planificació seriosa i intel·ligent per part de Salut”, conclou el sindicat.
