Els presidents dels sectors d’hospitals i d’atenció primària concertada de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Serra i Patxi Avilés, respectivament, han fet una crida als facultatius a reflexionar sobre “el valor del nostre temps i la compensació justa i exigible pels esforços extraordinaris que fem". En un article d’opinió publicat al Diari de la Sanitat, Serra i Avilés critiquen el sobreesforç continuat que s’exigeix als professionals mèdics, sovint sacrificant la seva vida personal a canvi d’unes condicions laborals i retributives que "no aguanten la mínima comparació amb les dels països del nostre entorn".
Davant el dèficit de facultatius del sistema públic, la solució per part de l’administració, asseguren, consisteix en "forçar els professionals de la salut, exprimir-los amb modificacions horàries, increments de jornada i cobertures obligatòries". La millora de les condicions "no entra dins la seva equació" i, mentre afirmen que no hi ha metges, "cada any es graduen milers de facultatius i altres tants obtenen l’especialitat via MIR".
Així les coses, Serra i Avilés es pregunten on queden els drets dels facultatius "al descans, la desconnexió i la conciliació", i a un treball "confortable, assumible i que generi benestar, en comptes de patir patologies derivades de l’estrès". I denuncien que "des de fa anys s’abusa del personal facultatiu, llastrat per una negociació col·lectiva que l’arracona i li nega les millores, mentre s’apel·la a la vocació i a la responsabilitat vers els pacients".
I és que la situació de sobrecàrrega no és sobrevinguda, sinó que prové d’abans de la pandèmia. En aquest sentit, recorden la reducció de l’activitat i el tancament de llits hospitalaris a l’estiu, perquè els professionals puguin fer vacances, i la manca de substituts en l’atenció primària, on tot ha de ser assumit per la mateixa plantilla. A més, remarquen que els facultatius treballen anualment més hores que qualsevol altre col·lectiu sanitari, tot i que la legislació limita a 150 les hores anuals màximes d’atenció continuada que poden fer els treballadors assistencials.
Per tot això i negant que la vocació i el deure mèdic comporti "fer tot el que s’hagi de fer, independentment de les condicions", els responsables sindicals demanen una reflexió col·lectiva sobre els límits de l’exercici professional i conclouen: "Som professionals de l’aprenentatge continu i també hem d’aprendre a defensar la nostra dignitat i el nostre futur".
