Metges de Catalunya (MC) opina que el pla de reforma del sistema sanitari que posarà en marxa el Departament de Salut seguint les propostes del Comitè per l'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), “no concreta la seva materialització” i “genera més incògnites que certeses”. El sindicat majoritari del personal facultatiu considera que la major part de les mesures plantejades són “poc innovadores” i “no ataquen el nucli del problema: la sobrecàrrega dels sanitaris”. Per a l’organització, les solucions abunden en la incorporació de perfils i rols professionals de caràcter no assistencial, “mentre la realitat es que el 70% dels motius de consulta a l’atenció primària els acaba resolent el personal mèdic i el nombre de metges de família segueix sent inferior al que hi havia l’any 2010”. El problema, segons MC, és que Salut no vol incrementar els recursos de la sanitat pública, sinó “reorientar la prioritat de la despesa per presentar millors resultats d’accessibilitat i llistes d’espera, sense tenir en compte els possibles efectes sobre la qualitat assistencial”.
Malgrat compartir la necessitat de desburocratitzar l’acte mèdic, reduint les tasques de perfil més administratiu, el sindicat qüestiona l’empara legal d’algunes de les propostes del comitè CAIROS. Així, la introducció de la figura de l’assistent clínic o de la intel·ligència artificial per transcriure les converses amb els pacients, a parer de MC, planteja dubtes jurídics donada l’elevada protecció que la llei atorga a les dades sanitàries, al seu accés i tractament. “No podem tirar-nos a la piscina ni situar-nos en un escenari d’al·legalitat perquè volem ser més àgils i eficients. Les garanties legals i la seguretat jurídica han de prevaldre”, raona l’organització.
Finalment, MC no entén que Salut presenti un pla de reforma amb la intenció de començar a implantar-lo el primer trimestre de 2025 sense detallar el cost del seu desplegament. “Amb els pressupostos prorrogats i a les portes d’obrir negociacions per aprovar els comptes de 2025, la conselleria hauria de tenir molt definides les seves necessitats i prioritats, que passen per dotar econòmicament les polítiques sanitàries i les imprescindibles millores de les condicions laborals i retributives dels professionals dels sistema”. En aquest sentit, el sindicat recorda que el principal problema de la sanitat pública catalana, segons el consens majoritari, és l’infrafinançament. “La despesa ha de correspondre a la d’un país amb vuit milions d’habitants i una població cada vegada més envellida i demandant de recursos. La sobreexplotació del personal sanitari no té més recorregut”.
