Metges de Catalunya (MC) ha interposat una demanda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè la jornada anual màxima de 2.290 hores (jornada ordinària més guàrdies mèdiques de presència física), prevista al conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada (XHUP), es declari nul·la i es limiti a 2.187 hores, d’acord amb la directiva europea.
MC considera, en contra de la posició dels sindicats no mèdics UGT i CCOO, que la jornada anual màxima de 2.290 hores sobrepassa els límits establerts per la normativa comunitària, ja que per al seu càlcul s’han computat, com a jornada de treball, els 14 dies festius intersetmanals i els dos dies de vacances addicionals (Nadal i Setmana Santa) establerts per conveni.
En canvi, la directiva europea és prou evident: els períodes de vacances i les baixes laborals “no es tindran en compte o seran neutres” a l’hora de calcular la durada màxima del temps de treball setmanal, en còmput anual.
El conveni de la XHUP, però, només considera neutre el període de 30 dies de vacances i obvia els 14 dies festius intersetmanals i els dos de vacances per conveni. D’aquesta disparitat de criteri, sorgeix la diferència entre les 2.290 hores de jornada anual màxima que marca el conveni i les 2.187 que reclama MC, segons la directiva europea.
Per aquest motiu, el sindicat ha interposat una demanda de conflicte col·lectiu davant del TSJC, a la qual s’han oposat els sindicats no mèdics, UGT i CCOO, i les patronals Unió Catalàna d’Hospitals (UCH) i Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC).
Aquesta no és la primera vegada que UGT i CCOO s’oposen a una reclamació mèdica. Al 2006, també es van posicionar en contra de la demanda que va presentar MC (pendent de resolució), perquè la guàrdia de presència física es pagui, com a mínim, al preu de l’hora ordinària.
