La polèmica sobre l’erradicació de les guàrdies mèdiques de 24 hores fa temps que ressona i, durant les darreres setmanes, ha tornat a estar a l’ordre del dia arran d’un missatge compartit a Twitter per un resident de Psiquiatria: “Cinc guàrdies al mes no és molt, no?”, comenta irònicament. Tot seguit, denuncia que això implica passar “dos mesos a l’hospital només de guàrdia” cada any. I és que fer-ne cinc al mes es tradueix en un total de 120 hores, que a l’any en són 1.440 –l’equivalent a 60 dies–, gairebé una jornada de treball addicional a la ordinària.
Per tant, el límit europeu de treballar un màxim de 48 hores setmanals s’excedeix en la majoria dels casos, doncs si la guàrdia es fa en dissabte o diumenge, es treballen 64 hores: cinc jornades de vuit hores i una de 24. Així doncs, Metges de Catalunya (MC) reclama un redisseny d’aquests torns “abusius i esclavitzants” que suposen “un obstacle per a la conciliació i la qualitat de vida” dels sanitaris. Així mateix ho defensava el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, en un article d’opinió publicat fa sis mesos a Diario Médico, on demanava una reformulació del sistema que passi per la millora de les condicions laborals i retributives del col·lectiu mèdic, així com per l’increment de les plantilles.
Aquest és un pensament que comparteix un alt percentatge del personal facultatiu. De fet, el passat mes d’abril, MC va realitzar una enquesta a 1.670 professionals sobre l’acceptació de les jornades d’atenció continuada de 24 hores i la conclusió va ser clara: el 84% creu que han de desaparèixer i el 83% les reduiria a un màxim de 12 hores. A més, el 67% dels enquestats considerava essencial la millora del salari base dels metges i metgesses catalans perquè els seus ingressos no depenguin tant de les guàrdies. És cert que aquestes els permeten obtenir uns diners addicionals i aproximar-se als salaris mèdics d’altres països europeus, però ho fan a canvi d’una quantitat de treball “desmesurada” que incrementa el risc de patir burnout.
Un perill per a professionals i pacients
En aquest sentit, el sindicat alerta que les jornades d’atenció continuada ininterrompuda durant 24 hores poden comportar molts perills, tant per al personal facultatiu com per als pacients: “Després de tantes hores, els professionals ja no estan en plenes capacitats i poden cometre molts més errors”. A països com França i Finlàndia ja s’han eliminat, un fet que comporta una doble millora. Per una banda, els sanitaris gaudeixen de major qualitat de vida i, per l’altra, l’atenció mèdica que reben els ciutadans és molt més segura.
Precisament aquest és un dels arguments que va defensar Más País quan, a finals de maig, va anunciar el registre d’una Proposició no de llei al Congrés dels Diputats per a suprimir-les a Espanya: “Són un risc per a la salut dels professionals i un possible focus de problemes de seguretat i errors amb els usuaris”. I és que aquests torns s’associen a un pitjor exercici clínic, un increment dels incidents de seguretat del pacient i una pitjor salut dels professionals. Així mateix, les guàrdies estan relacionades amb trastorns del son, esgotament físic i increment dels diagnòstics d’ansietat o depressió, entre altres símptomes.
Així doncs, MC insisteix en la necessitat d’ampliar les plantilles per a disposar de més personal mèdic i, d’aquesta manera, poder establir nous models de jornada d’atenció continuada, organitzada en torns que no sobrepassin les 12 hores.
