La pandèmia de la COVID-19 va enfonsar un sistema sanitari que ja es trobava malmès pels efectes de les retallades, impactant durament en la salut –sobretot mental– dels professionals. Malgrat que aquesta ja fa mesos que va quedar enrere, la sanitat pública catalana i el personal que hi treballa continuen sense recuperar-se del tot de la sacsejada rebuda, ja que manquen solucions reals i eficients per part de les administracions.
Per aquest motiu, no sorprèn que la salut mental dels sanitaris, en general, i dels metges i metgesses, en particular, es trobi en un estat cada vegada més crític, fins el punt que s’han triplicat les consultes psicològiques d’aquest col·lectiu en els últims quatre anys. Segons les dades més recents de la Fundació Galatea, que vetlla pel benestar dels professionals de la salut, l’entitat havia atès uns 5.300 sanitaris abans de la pandèmia, i actualment ja en porta prop de 14.000, la meitat dels quals són personal facultatiu.
L’entitat destaca que, tot i que al principi de l’epidèmia atenien professionals molt vinculats a centres hospitalaris, ara el 60% de les persones que els demanen ajuda psicològica són d’atenció primària. En declaracions a SER Catalunya, la delegada de Metges de Catalunya (MC) i metgessa de família al CAP Banyoles, Ia Jaumà, ha explicat el seu testimoni: “Fa dos anys, atenent a pacients per problemes de salut mental, em vaig adonar que em sentia molt pitjor que el que ells em manifestaven i va arribar un moment en què no vaig poder més”.
La doctora assenyala l’esgotament per la sobrecàrrega de treball i la mala organització del primer nivell assistencial com un dels principals causants del seu malestar. “Comencem la jornada amb un número determinat de visites, però en molts casos aquest es multiplica per interrupcions del telèfon o altres consultes, de manera que hem de tenir el cervell connectat en diferents punts i això t’acaba desgastant”, sosté, i alhora denuncia que la situació no millora perquè “la població ha augmentat, però el nombre de professionals sanitaris del sistema no”.
A banda d’aquesta sobrecàrrega de treball, Jaumà subratlla l’increment de la complexitat de les patologies i l’envelliment de la població, dos factors que fan que es requereixi d’una major dedicació i implicació a l’hora d’atendre a determinats pacients, però “és impossible perquè no disposem del temps suficient”. Tota aquesta situació la va portar a haver d’estar tres mesos de baixa per salut mental, com passa cada vegada amb major freqüència entre el personal mèdic.
De fet, les últimes dades compartides per Mutual Mèdica revelen un increment alarmant del nombre de registre d’expedients de baixa per qüestions de salut mental, que ha passat de 70 al 2022 a 173 l’any 2023, més del doble. La pressió i les llargues jornades de treball són dues de les grans causants i, a pesar de què cal celebrar que cada vegada hi ha una major consciència de la necessitat de demanar ajuda, és important recordar que cal fer-ho el més aviat possible per tal de poder intervenir-hi de forma precoç i evitar estats més greus.
Així mateix, davant d’aquestes dades, el sindicat mèdic insisteix en la necessitat de prendre mesures per garantir el benestar emocional del personal sanitari i reclama a les administracions sanitàries i al Govern que apliquin solucions “reals i útils” per revertir la situació. “El benestar mental dels professionals és fonamental i totalment necessari, tant per a ells mateixos com perquè la ciutadania pugui gaudir d’una bona atenció sanitària”, remarca MC.
