La secretaria del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC), Elena Bartolozzi, ha tornat a llançar aquest dimecres un crit de desesperació pel deteriorament del primer nivell assistencial, davant l’avanç imparable de la pandèmia: “Estem totalment ofegats per la COVID-19 i la resta dels problemes de salut se’n ressentiran. El drama és que estem veient malalties greus, com tumors, que diagnostiquem tard. La funció de l’atenció primària és detectar aviat aquestes patologies per millorar el pronòstic, el tractament i la qualitat de vida del pacient, però això no ho podem fer. Estem diagnosticant molt tard”, ha afirmat amb preocupació durant una entrevista a La Xarxa.
“La situació és desastrosa –ha afegit– perquè portem molts anys de retallades i hi ha una escassetat total de professionals per donar sortida a la demanda sanitària”. A tot això s’ha de sumar, segons Bartolozzi, la nul·la resposta proactiva per part dels responsables sanitaris. “Estem resolent la situació a cop de whatsapp entre els equips de primària, perquè l’Administració va per darrera de l’epidèmia i ens hem d’espavilar com podem per mirar de consensuar de quina manera fer millor les coses amb els pocs mitjans de què disposem”.
La representant sindical ha denunciat que, en tots aquests darrers mesos de pandèmia, la plantilla mèdica de l’atenció primària no s’ha reforçat, malgrat arrossegar una pèrdua de 800 facultatius en els darrers 10 anys per culpa de les retallades. “Al contrari –ha puntualitzat– ens han tret professionals per atendre les residències geriàtriques, els hotels salut i reforçar els hospitals”.
Per la seva part, la delegada de MC al Baix Llobregat i metgessa de família al CAP Ramona Via, del Prat de Llobregat, Sílvia Membrilla, ha descrit amb cruesa el dia a dia als centres: “És una situació dramàtica, com si estiguessis en un edifici en flames i no poguessis sortir-ne”.
En declaracions al diari El Far, ha explicat que les jornades laborals són estressants, circumstància que obliga els professionals a treballar a “120 revolucions per minut”. “Ni sento ni pateixo. De vegades, a les 12.30 hores m'adono que no he anat al bany i que ni tan sols m'he pres un cafè –ha relatat–. Actuo amb raciocini. Però això pot ser perillós, perquè ens aïllem de nosaltres mateixos, anestesiem les nostres sensacions i necessitats bàsiques. Quan arribo a casa necessito desconnectar de tot, vull silenci i solitud. Però he de tirar amb l'altra part de la meva vida, que també existeix. Perquè nosaltres també som mares, pares, germans o oncles".
L’allau de visites no presencials, la majoria de les quals telefòniques, posa al límit aquests facultatius d’atenció primària que ho estan donant tot, sense interrupció, des de l’inici de la pandèmia. “No podem aguantar més. Nosaltres també caurem malalts”, ha advertit a Economia Digital la també delegada de MC i metgessa de família al CAP Igualada, Susana Juan, que s’ha queixat, a més, de la precària infraestructura tecnològica dels centres.
