El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, ha reclamat la unitat de les organitzacions mèdiques catalanes –col·legis, societats científiques i sindicat mèdic– per forçar l’Administració a instaurar una “plataforma d’interlocució directe, exclusiva i vinculant” amb els facultatius. Ho ha fet durant la celebració del 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC) que ha tingut lloc aquest dijous, al Palau de Congressos de Girona.
“Sense aquesta capacitat de negociar directament amb l’Administració, tot el que volem i desitgem per al futur de la professió quedarà reduït a cendres pels altres actors sanitaris que ens veuen com uns competidors del mateix pastís, en una visió absolutament equivocada”, ha afirmat.
Per a Puig, un dels redactors de la ponència congressual sobre lideratge i participació, la primera pedra fonamental en la construcció de la nova manera de fer de metge passa per una interlocució única amb les autoritats sanitàries, que permeti assolir acords vinculants en l’àmbit laboral i professional específic dels facultatius, tal com succeeix en l’entorn europeu. “Com a metges, gaudim d’un tret diferencial i, consegüentment, tenim el dret a decidir. Cal alliberar-nos d’aquells que no ens representen, perquè si no, no tindrem res a fer”, ha rematat.
En la cloenda del congrés, el president del comitè organitzador i president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha recollit la proposta de Puig i li ha demanat públicament al conseller de Salut, Antoni Comín, la necessitat de disposar d’aquest “espai de debat vinculant” per abordar temes sobre l’àmbit professional i laboral mèdic.
Congrés
Un miler de metges, entre els quals una nodrida representació de MC encapçalada pel seu president, Jordi Cruz, han repensat “el metge del futur” i han renovat el compromís de la professió amb la societat, durant la convenció que ha organitzat el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) al voltant de quatre eixos: lideratge i participació, nou professionalisme, formació mèdica i codi deontològic.
El col·lectiu mèdic ha plasmat les quatre ponències aprovades en la “Declaració de Girona”, en la qual els professionals de la medicina reivindiquen els vincles de confiança amb els pacients, “sobre la base del coneixement científic, el respecte i l’empatia”, i es reafirmen “plenament” en valors com l’honestedat, el compromís, l’altruisme i la integritat.
També defensen models organitzatius que garanteixin la continuïtat, la qualitat i la seguretat en l’atenció a les persones i que facilitin la col·laboració entre professionals, centres i àmbits assistencials, a més d’afavorir la recerca i la innovació.
Donen suport al treball en equip multidisciplinari per poder donar resposta integral a les necessitats de les persones i fer front als reptes derivats dels canvis socials, científics i tecnològics, i es responsabilitzen de mantenir actualitzat el Codi de Deontologia.
D’altra banda, es comprometen a formar-se de manera continuada i acreditar periòdicament la seva competència, com a obligació per mantenir l’“excel·lència” al llarg de la seva vida professional.
Finalment, demanen decidir amb autonomia i participar de manera més activa en la gestió dels centres sanitaris, amb uns entorns organitzatius i laborals que promoguin la qualitat en la pràctica mèdica i que permetin a la professió “bastir vincles de confiança” amb les persones que atenen.
