MC sol·licita als col·legis mèdics un estudi deontològic, clínic i jurídic que reguli la telemedicina

Metges de Catalunya (MC) ha demanat als quatre col·legis mèdics catalans que liderin un estudi deontològic, clínic i jurídic per definir els requeriments científics i ètics de la telemedicina, en un context d’austeritat en què les empreses de salut retallen cada vegada més les plantilles mèdiques i busquen estratègies per pal·liar aquest dèficit de personal.

El sindicat alerta que la implantació massiva i generalitzada d’aquestes pràctiques assistencials a distància, com la “visita no presencial” o la “visita interconsulta”, poden alterar l’acte mèdic, si es fan sense cap tipus de regulació i amb l’únic objectiu d’estalviar recursos.

Per aquest motiu, també ha sol·licitat als òrgans col·legials que instin les empreses sanitàries a aturar aquest tipus de praxis, fins que no es tinguin els resultats de l’informe preceptiu.

Amb la “visita no presencial”, el facultatiu desenvolupa la seva activitat sense que el pacient estigui a la consulta i, d’aquesta manera, s’intenten evitar desplaçaments al centre per descongestionar, hipotèticament, les agendes dels professionals i les llistes d’espera. El mateix passa amb la “visita interconsulta”, en què dos professionals analitzen a distància la patologia d’un pacient, sense que aquest s’hagi de personar.

En tots dos casos, els gestors sanitaris troben l’excusa perfecta per poder justificar una reducció de plantilla, ja que el nombre de pacients que va a les consultes decreix. Però el sindicat argumenta que tant la “visita no presencial” com la “visita interconsulta” s’han de computar com un acte mèdic més, amb el corresponent temps de dedicació assistencial, i no pas com un mer acte administratiu.

MC rebat així el raonament de les empreses que aquest tipus de visites alleugereixen les agendes de treball i les llistes d’espera i, per contra, assegura que incrementen la càrrega de treball dels professionals i, per tant, la probabilitat d’errors mèdics.

No obstant això, el sindicat reconeix que la telemedicina representa un eina de progrés “molt valuosa”, sempre que el seu ús no vulneri la bona praxi mèdica i no suposi un risc jurídic per al professional.