Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat espanyol que, percentualment, dedica menys despesa sanitària pública consolidada a la remuneració del seu personal sanitari, amb un 35,7%, molt per sota de la mitjana estatal que se situa en el 46% i lluny del 54,9% que hi destina Castella i Lleó al capdamunt d’aquest rànquing. Aquestes dades, extretes del darrer informe global del sector públic autonòmic corresponent a l’exercici de 2014 que elabora anualment el Tribunal de Cuentas, demostren, segons Metges de Catalunya (MC), la “sobreexplotació laboral” que pateix el personal sanitari per part del Govern.
El sindicat considera que la despesa en retribucions dels professionals de la sanitat pública catalana dista molt de la partida que assignen habitualment les empreses de serveis al capítol de nòmines, que gira al voltant del 55% del seu pressupost. “Aquesta diferència corrobora com una bona part del finançament sanitari surt directament dels sous dels mateixos treballadors i això es pot convertir en una bomba de rellotgeria que pot acabar amb els excel·lents resultats del sistema per falta de personal qualificat”, adverteix el secretari general de MC, Josep Maria Puig.
Per aquest motiu, reclama al Departament de Salut que faci un “exercici de realisme” per adequar les retribucions dels facultatius a la seva responsabilitat i al sobreesforç que estan fent per esmorteir els efectes de la crisi econòmica en la xarxa sanitària.
L’informe del Tribunal de Cuentas també posa de manifest que Catalunya està a la cua de les comunitats autònomes pel que fa al percentatge de despesa sanitària pública consolidada sobre el Producte Interior Brut (PIB) amb un 4,7%, només per sobre de Madrid amb un 3,8%. En l’extrem oposat, hi ha Extremadura (9,4%), Múrcia (7,7%) i Astúries (7,3%). La mitjana autonòmica se situa en el 5,5%.
D’acord amb les dades resultants de l’Estadística de la Despesa Sanitària Pública (EGSP) del Ministeri de Sanitat que recull l’informe, l’Estat va destinar l’any 2014 (vegeu pàg. 4) gairebé 62.000 milions d’euros a aquest capítol, el que representa un 6% del PIB, sis dècimes menys que el 2010 (vegeu pàg. 4).
