Catalunya tindrà un greu dèficit de facultatius a partir de 2014, si no es planifiquen des d'ara les necessitats futures de personal. Gairebé una quarta part dels 24.500 metges amb capacitat d'exercici que hi ha a Catalunya (el 23,76%) tenen més de 55 anys, un percentatge superior a la mitjana estatal que és del 19,29%. Les especialitats més envellides en el nostre sistema són la cirurgia pediàtrica, la toràcica i la cardiovascular.
Aquest envelliment de la plantilla, que farà que d'aquí a deu anys hi hagi una jubilació massiva de professionals, juntament amb la fuga de facultatius a països de l'estranger on ofereixen millors condicions laborals, pot provocar un vertiginós descens del nombre de metges i, consegüentment, un dèficit de personal mèdic.
A la mancança de metges, també hi contribuirà l'absència d'una planificació de recursos humans per part de l'Administració sanitària i les dificultats de les dones -el 2010 es preveu que siguin majoria a Catalunya entre els professionals mèdics- per poder compaginar el treball amb la vida familiar.
Però l'estudi "Demografía médica en España. Mirando al futuro", realitzat per la Fundación de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) i presentat a Barcelona en roda de premsa (en la fotografia, d'esquerra a dreta, Carlos Amaya, secretari general de la CESM; Patricio Martínez, president de la fundació i secretari general de Metges de Catalunya i Miguel A. Pérez, coordinador d'estudis de la fundació) assenyala que Catalunya patirà un procés enganyós en l'evolució demogràfica mèdica, si les condicions actuals no varien.
En els propers deu anys, el nombre de metges amb capacitat d'exercir augmentarà en 3.000 professionals més fins a arribar a prop dels 28.000 facultatius. A partir de 2014, aquesta xifra baixarà en picat fins a quedar per sota dels 21.000. Aquesta prospecció milloraria, si Catalunya fos capaç de retenir el metge MIR que prové d'altres comunitats i de recuperar el professional català que ha marxat a treballar a fora.
Ara bé, aquest increment de metges inicial difícilment podrà ser assumit pel sistema, un fet que provocarà un augment de la precarietat laboral i la fuga de professionals cap a altres països com el Regne Unit, França o Portugal (es calcula que, a tot l'Estat, emigraran 12.000 facultatius en els propers anys).
D'altra banda, a aquesta anàlisi s'hi afegeix la previsió a l'alça del creixement demogràfic i l'increment de la demanda assistencial. L'estudi preveu que la ràtio de facultatius, que ara és de 365 metges per 100.000 habitants -396 a l'Estat-, estarà per sota de l'actual en una dècada.
Crítiques a Marina Geli
En aquest context, Metges de Catalunya (MC) adverteix a la Conselleria de Salut que la capacitat de resposta de la sanitat catalana està en perill, si no es planifiquen des d'ara les necessitats futures de personal, sobre la base d'un registre actualitzat de professionals per especialitats i regions.
El sindicat acusa la consellera Marina Geli de fer una planificació "de cartró pedra" i plena de "pegats" amb gran anuncis de plans de xoc que no s'han complert. Recorda que de les 500 noves contractacions a l'atenció primària anunciades per Geli a principis de 2003, només se n'han fet 133.
MC també denuncia que la jubilació forçosa de més de 300 metges per part del Departament de Salut el juliol passat s'ha traduït en un augment del temps d'espera per a proves diagnòstiques, ja que moltes de les places no s'han cobert i s'han amortitzat per falta d'un pla de reordenació de recursos humans.
A més, titlla d'"incoherent" la decisió de la consellera de jubilar massivament aquests professionals, quan fa uns mesos proposava importar metges de l'estranger, especialment d'Amèrica Central i d'Amèrica del Sud, per cobrir el dèficit de personal a Catalunya.
