Metges de Catalunya (MC) denuncia la desídia dels governs estatals i autonòmics a l'hora de planificar, en els últims anys, el nombre de places de formació de metges MIR i la proliferació de noves facultats de Medicina, sense una previsió real de les necessitats futures del sistema sanitari públic.
Per a MC, aquesta circumstància ha provocat una situació paradoxal a Espanya ja que és un dels països europeus amb una de les taxes més elevades de facultatius per habitant (4 metges per 1.000 habitants, mentre que a Anglaterra la taxa és de 1,7 i a França de 2,5), amb una taxa de desocupació molt alta entre els professionals (prop d'un 10%, quan la mitjana europea se situa en el 3%) i, en canvi, té greus mancances d'especialistes mèdics.
En un estudi elaborat el 1999 per la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), de la qual és membre Metges de Catalunya, ja s'alertava d'aquests desequilibris futurs en la sanitat pública. Les conclusions de l'informe es van remetre a tots els consellers de Sanitat autonòmics, als degans de les facultats de Medicina i al Ministeri de Sanitat, però no es van tenir en compte.
Aquesta descompensació entre l'oferta i la demanda de facultatius ha provocat un desgavell del qual ara estem patint les conseqüències. D'una banda, hi ha una emigració laboral molt important cap a països de la Unió Europea com Anglaterra, Portugal, França o Alemanya, on les condicions laborals i professionals són millors, però ara el Departament de Sanitat anuncia que haurà de recórrer a metges sud-americans per cobrir la manca d'especialistes.
D'altra i en l'àmbit de la mobilitat interna, molts professionals de l'Estat que abans triaven exercir a Catalunya, ara prefereixen treballar en els seus llocs d'origen, on se'ls ofereix millors condicions salarials.
La proposta de la consellera de Sanitat, Marina Geli, de contractar facultatius a l'estranger pot funcionar a curt termini, sempre que es compleixin els criteris adequats de formació i titulació. Malgrat això, Metges de Catalunya demana una solució a llarg termini que passi per un compromís polític de planificació efectiva dels recursos humans, en el marc del Consell Interterritorial.
