El procés de fragmentació de l’Institut Català de la Salut (ICS) en diferents empreses filials, amb autonomia de gestió i personalitat jurídica pròpia, genera molta desconfiança entre els delegats de Metges de Catalunya (MC), que s’han queixat de la falta de “concreció” i de “transparència” al director gerent i al president del Consell d’Administració de l’ens públic, Joaquim Casanovas i Josep Prat, respectivament, durant una sessió informativa que s'ha celebrat aquest dimarts a la seu del sindicat.
“Realment no sabem on anem. Aquest procés és fruït d’una mala gestió de l’ICS durant molts anys i suposarà una regressió”, ha afirmat el delegat al CAP Gironella, Arturo Martínez, en una sala plena i expectant per escoltar les explicacions de la cúpula directiva de l’empresa pública sanitària més gran de Catalunya. “En uns moments de fallida econòmica com l’actual, quines garanties tenim que el procés sigui reeixit?”, s’ha preguntat la delegada a l’Hospital Vall d’Hebron, Rosa Boyé. “Trobem a faltar un document més ampli on s’especifiqui millor aquest projecte” ha reclamat la delegada al CAP Banyoles, Ia Jaumà, entre altres veus.
El vicepresident de MC, Francesc Duch, ha il·lustrat de manera contundent, davant de Casanovas i Prat, l’estat d’ànim del metge català: “Els facultatius ens sentim maltractats i discriminats pel Govern, i aquesta indignació és incompatible amb el nivell de complicitat que requereix un procés de canvi com aquest”.
Un procés que, segons Prat, no comportarà ni la “privatització” ni l’“esquarterament” de l’ICS. “És un intent de descentralitzar l’àmbit de decisió cap als territoris. No és una revolució. Només és una evolució del model”, ha assenyalat.
Per la seva part, Casanovas ha justificat la “reformulació” de l’ICS per la necessitat d’agilitzar l’estructura empresarial, amb l’objectiu de millorar-ne la gestió, els serveis sanitaris i el desenvolupament professional. “No podem permetre que l’ICS es debiliti davant les altres empreses (concertades) sanitàries”, ha dit.
Però, quin serà el paper del metge en tot aquest procés? “Si la participació mèdica no es vinculant, malament”, ha recalcat el delegat al CAP Navàs, Jaume Giménez. En aquest sentit, Prat ha animat el personal mèdic a assumir una “quota de risc” i a constituir-se en entitats professionals participades (EPP), autogestionades pels mateixos facultatius amb la participació de les noves entitats filials de l’ICS.
No obstant això, la delegada al CAP Sant Ildefons, Olga Ortiz, ha reclamat un “conveni mèdic” per a tots els metges del sistema sanitari català, independentment del seu contracte laboral, per tal d’homogeneïtzar les condicions laborals bàsiques (contractació, retribucions, carrera professional i productivitat variable) dels professionals, tant dels centres concertats com de l’ICS.
Contractes laborals
Segons ha explicat Casanovas, els metges estatutaris amb plaça fixa mantindran el seu estatus en les noves empreses de l’ICS, fins que es jubilin. En canvi, els contractes nous que faci cada entitat seran laborals i vinculats al règim del conveni de la xarxa sanitària concertada (XHUP).
En el cas dels facultatius interins, patiran un procés de laboralització: hauran de superar una prova d’accés, similar a una oposició, per aconseguir una plaça fixa de personal laboral, també subjecte al conveni XHUP. El nombre de places dependrà de les necessitats de plantilla de cada entitat filial.
