Prop d’un centenar de persones, la majoria dels quals metges i representants de les principals institucions sanitàries catalanes, van assistir ahir a la presentació del llibre d’història de Metges de Catalunya (MC) a la sala d’actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).
L’acte va comptar amb la presència del secretari de Participació Social i Local en Salut de la Generalitat de Catalunya, Francesc Sancho, qui va destacar “l’aportació històrica de Metges de Catalunya a la construcció de la sanitat catalana”. El llibre, que porta per títol El sindicat de Metges de Catalunya. Un exemple de perseverança en la defensa de la medicina i el país (Editorial Afers, 2012), és obra del doctor en història contemporània, Josep Lluís Martín i Berbois.
Martín i Berbois, qui també era present a l’acte, va explicar que el sindicat va néixer en moments de dificultat, als anys vint del segle passat, enmig de la crisi econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial i en l’auge del pistolerisme. L’historiador va situar el moment de més rellevància de l’organització durant la Segona República, quan membres del SMC es van dirigir al president Macià oferint-se per organitzar la sanitat catalana. El resultat de la col·laboració del sindicat i la Generalitat es va traduir en una millora “del 2000%” de la salut de la població de Catalunya. Martín i Berbois va assenyalar que en aquell moment “el 88% dels metges catalans formaven part del sindicat”.
Després d’aquest període, “la Guerra Vivil ho va matar tot i el que no va matar la guerra ho va fer el franquisme", perquè el SMC tenia dos problemes, “les paraules sindicat i Catalunya”. No va ser fins els anys 70 que un grup de metges van recuperar el desig d’agrupar-se professionalment i van fer-ho sota el nom Sindicato Provincial de Actividades Sanitarias. Amb la reinstauració de la democràcia i la recuperació de la llibertat sindical, l’organització adquireix novament el nom de Sindicat de Metges de Catalunya (1984). L’any 2002, el reconstituït SMC es fusiona amb la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC) i apareix l’actual sindicat Metges de Catalunya, majoritari a la sanitat catalana amb prop de 9.000 afiliats.
Per la seva part, el president de Metges de Catalunya (MC), Albert Tomàs, va significar els “noms il·lustres” que formen part de la història del sindicat i de la pròpia sanitat catalana sense els quals “no hauria estat possible construir el nostre model sanitari”. Tomàs va recordar que les dificultats amb les que es va trobar el sindicat en els seus inicis eren “semblants a les actuals” però l’organització “va ser capaç d’ensortir-se’n aleshores com també ho farà ara”.
En la seva intervenció, el president del COMB, Miquel Vilardell, va lloar la funció del sindicat en la defensa dels drets professionals, socials i laborals dels metges i va destacar el paper clau del SMC en la creació d’entitats de suport a la professió com la Mutual Mèdica. En una reflexió sobre les sinèrgies entre el sindicat i els col•legis de metges, Vilardell va defensar que totes les organitzacions mèdiques han de “caminar juntes”.
Crisi i retallades
L’acte no va poder defugir les referències al moment d’extrema dificultat que travessa el sistema sanitari català. Francesc Sancho va afirmar que l’aportació dels professionals “és vital per sortir de la crisi”. El representant del departament de Salut va assegurar que, tot i que es necessiten més ajustos, “no es pot seguir retallant en les retribucions dels professionals ni en la prestació de serveis” i va apostar pel diàleg entre els dirigents polítics i el sindicat per trobar “la solució al problema”.
“Li agafo la paraula” va ser la resposta del president de MC, Albert Tomàs, a les afirmacions de Francesc Sancho sobre la impossibilitat d’aplicar més retallades als professionals i als serveis. Tomàs va estendre la mà del sindicat que “sempre està disposat a dialogar” per trobar solucions a les dificultats en què es troba la sanitat.
