El passat mes de novembre, Metges de Catalunya (MC) va demanar al Departament de Salut que retirés i deixés sense efectes la 'Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries', elaborada per l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). La resposta de la conselleria va ser que la guia ja havia estat actualitzada i que els punts de conflicte assenyalats pel sindicat mèdic –el diagnòstic, prescripció i tractament de pacients de forma autònoma per part del personal d’infermeria- s’havien resolt. Un cop analitzats els continguts d’aquesta nova guia, MC ha reiterat a Salut la seva petició de retirada, ja que els seus continguts són "pràcticament idèntics" als que s’incloïen en la primera edició (d’abril de 2015) i perquè "lluny de proporcionar seguretat jurídica al personal d’infermeria, manté la seva incertesa i provoca inseguretat als professionals mèdics".
Segons Xavier Lleonart, vicesecretari general del sindicat i autor del document presentat a Salut, l’única novetat de la guia és la incorporació d’un text complementari a les instruccions sobre les tasques mèdiques assumides pels infermers: “Per a l’aplicació de les pautes descrites en aquest apartat es requerirà la prescripció i autorització mèdica, ja sigui amb la presència física del professional mèdic o a través del suport telefònic/emissora segons el procediment vigent. Es considerarà l’aplicació autònoma per part dels equips d’infermeria en aquelles situacions de risc vital imminent”.
L’organització rebutja aquesta pràctica perquè "cap patologia pot ser tractada sense un diagnòstic i la formulació d’aquest li correspon únicament al metge". En aquest sentit, reivindica la presència física del facultatiu per fer una valoració adequada del pacient. "Hi ha elements subjectius que només es poden apreciar personalment i això no pot ser substituït per una guia". Lleonart posa com a exemple l’expressió 'Fa impressió de gravetat', comuna a l’assistència urgent, que es basa en una apreciació personal del professional mèdic segons els seus coneixements i el conjunt de signes i símptomes que observa físicament en el pacient. "La medicina no és simple mecànica, no sempre és possible aplicar un algoritme", recorda Lleonart.
La vulneració del lex artis, concepte jurídic que es té en compte a l’hora d’avaluar la responsabilitat d’un error de diagnòstic, és un altre dels arguments en què se sustenta MC per rebutjar la guia. El lex artis fixa l’obligatorietat del metge de realitzar les proves necessàries per deduir un diagnòstic i prendre les decisions clíniques pertinents. Aquesta obligació, exigible a nivell judicial, comporta un anàlisi "personal i presencial del pacient i el seu entorn" impossible de substituir segons el sindicat.
D’altra banda, l’autorització prevista a la guia perquè els infermers actuïn de forma autònoma en casos greus de risc vital és "imprudent", a parer de Xavier Lleonart, perquè dóna seguretat jurídica al col·lectiu d’infermeria per la via d’una normativa administrativa que no té rang llei. Així, davant un error de diagnòstic o tractament dut a terme per un professional que no té assignades aquestes competències, "es podria aplicar plenament l’article 152 del Codi Penal i en la seva defensa no podria emparar-se en el fet que estava seguint una guia que s’autoadjudica valor legal quan no el té", avisa.
Crida al col·legis
En la seva petició, el vicesecretari de MC subratlla que, a diferència de la primera versió de la 'Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries', el document revisat no compta amb l’aval del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). Aquest fet, assegura, és una altra evidència de la necessitat de retirar el protocol.
Per tal d’assolir una posició de consens, l’organització ha compartit amb els quatre col·legis professionals catalans la seva petició de retirada de la guia amb l’objectiu que el CCMC no doni el seu vistiplau a la versió revisada per Salut i faci seus els arguments de rebuig esgrimits per MC.
