Des de fa uns quants anys, l’arribada de l’hivern s’associa a un període convuls en els serveis d’urgències hospitalàries. Aquest any, la continuïtat de la pandèmia i el retorn de les malalties respiratòries estacionals després de la retirada de la majoria de les restriccions, augura una temporada hivernal especialment complicada en els espais d’atenció continuada dels hospitals públics i concertats. Així ho alerta Neus Muñoz, metgessa especialista en medicina interna i delegada de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital de Terrassa, en un article d’opinió publicat al Diari de la Sanitat.
Muñoz recorda que no és un fet estrany que les Urgències superin el seu límit de capacitat i això provoqui la "ignominiosa imatge de persones aparcades a passadissos". En aquest sentit, assenyala les retallades sanitàries com a punt de partida d’aquesta “pressió constant” que, per als professionals del servei, "forma part de la vida quotidiana".
L’ús de les Urgències per part de la població com a dispositiu on rebre assistència immediata també és un dels factors que expliquen la seva saturació. "Les llistes d’espera, tant per concertar una visita amb el metge o metgessa d’atenció primària com amb la resta d’especialistes, i per accedir a exploracions complementàries i proves diagnòstiques, sulfura els pacients que s’atansen a les Urgències a la recerca d’una atenció que saben que rebran de manera garantida, encara que calgui esperar algunes hores", explica Muñoz. Així mateix, la insuficient dotació de llits d’hospitalització també provoca que el drenatge de pacients no sigui prou àgil.
"Els serveis d’urgències són l’airbag d’un sistema sanitari permanentment debilitat. Abans es parlava d’estacionalitat, ara és una condició estructural", assegura Muñoz que avisa de l’esgotament dels professionals causat per un sistema "sempre al límit en què la qualitat assistencial i la seguretat del pacient es poden veure compromeses".
I és que, segons Muñoz, els professionals mèdics d’Urgències superen "de llarg" el màxim d’hores anuals que estableix la normativa laboral europea. Unes condicions de treball "poc desitjables per a un col·lectiu que ha de cuidar la salut de la població i atendre situacions d’emergència mèdica".
La delegada del sindicat mèdic reclama solucions perquè treballar al sistema sanitari públic "sigui un motiu d’orgull i no una tortura".
