El col·lectiu mèdic està emparat durant el procés assistencial per un conjunt de drets que afavoreixen una relació metge-pacient més justa i equitativa, però aquest coixí legal és un gran desconegut per a la professió –més d’un 93% dels facultatius admet tenir poc o cap coneixement sobre els seus drets, segons les enquestes. Aquesta és la premissa inicial que va plantejar el president del Col·legi Oficial de Metges de Badajoz (icomBA), Pedro Hidalgo, a l’auditori que va assistir dijous passat a una nova jornada de debat “Coneix i Opina”, organitzada per Metges de Catalunya (MC), a Barcelona. L’objectiu va quedar molt clar des del primer minut: arengar els professionals de la medicina a abandonar la granota de treball i a posar-se la bata blanca per defensar a ultrança els drets que tenen pel sol fet de ser metge.
“El metge no pot actuar com un Robinson Crusoe en una illa deserta. Està en un sistema sanitari i té els seus drets per poder exercir i complir [de la millor manera possible] les seves obligacions”, va subratllar Hidalgo. “En el lloc de treball, hem de parlar de professió per preservar el capital coneixement. Ens poden enganyar en el sou, però no en la professió”.
Durant una hora i mitja, el president de l’icomBA va desgranar un per un els drets desconeguts pels metges, recollits majoritàriament en el codi deontològic, en la normativa legal vigent i en nombroses sentències judicials. Abans, però, es va preguntar per què era necessari publicitar aquests drets entre el col·lectiu. D’una banda –va explicar–, perquè contribueixen a delimitar la responsabilitat dels facultatius en les divergències derivades de l’acte mèdic, i de l’altra, perquè, una vegada identificats, són una mena de guia per als gestors sanitaris en el moment de proporcionar els mitjans que faciliten l’exercici de la medicina sense embuts.
A més, va ressaltar que els drets mèdics afavoreixen la bona pràctica de la professió, milloren la relació metge-pacient i, alhora, propicien el respecte (esgarriat) entre les dues parts. “S’ha apoderat el pacient, augmentant els seus drets i situant-lo en el centre del sistema. En canvi, s’ha laboralitzat l’exercici de la medicina i això ha trencat els rols de l’acte mèdic. Hem passat de la medicina paternalista a la contractual, on el pacient pren la decisió”, es va lamentar.
Davant d’aquest nou escenari, Hidalgo va deixar clar quina ha de ser la resposta del col·lectiu per recuperar el terreny perdut: “Hem de ser metges i no fer de metges”. I per ser metges va proposar “lluitar per la professió”, des de la defensa del dret a exercir la medicina amb autonomia tècnica i científica, però també des de la reivindicació del dret al desenvolupament professional, a la formació continuada, a la lliure prescripció i a la preservació del prestigi professional.
Així mateix, va fer una crida a propugnar el dret del metge al descans, a l’estabilitat en l’ocupació, a la percepció puntual de les retribucions, a la protecció de la salut i la seguretat, i a ser tractat amb correcció, consideració i respecte pels seus caps, pels mateixos companys de plantilla i pels seus subordinats, sense oblidar-se del dret ineludible a l’acció sindical.
