"Porto 33 anys fent assistència i aquesta època és de les pitjors"

Hospital Joan XXIII

Les reiterades advertències dels facultatius sobre la precarietat del sistema sanitari català es reflecteixen ja en els principals indicadors de qualitat i en l’experiència dels mateixos usuaris de la sanitat pública. Catalunya es troba a la cua de l’Estat pel que fa a les llistes d’espera quirúrgiques i la valoració ciutadana també se situa a la part baixa de la classificació, segons el darrer informe de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP). L’empitjorament generalitzat del sistema és, doncs, una realitat palpable i quantificable. En aquest mateix sentit s’ha expressat la delegada de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital Joan XXIII, Tani Francesch, en un reportatge sobre l’estat de la sanitat catalana publicat pel Diari de Tarragona: “La situació és molt preocupant, hem anat caient cada cop més baix, quan fa uns anys estàvem a dalt. No sé si hi ha una incompetència dels qui ens han portat o una connivència a la recerca d'un objectiu determinat, cap a un altre model. Però sigui per una cosa o una altra, jo porto 33 anys fent assistència i aquesta època és de les pitjors”.

Al mateix reportatge, el secretari general de MC, Xavier Lleonart, ha alertat que el sistema està “agonizant”, tenallat per un pressupost de Salut insuficient per cobrir les necessitats assistencials i per una “crisi de professionals” que amenaça la sostenibilitat del servei sanitari públic. Per revertir-ho, Lleonart reclama un increment pressupostari que arribi als 15.000 milions d’euros anuals. “Les necessitats han canviat molt, no pots assumir amb el pressupost del 2008 el que es necessita el 2022. La població està més envellida, els tractaments són més sofisticats, hi ha més necessitats diagnòstiques, amb aparells de més tecnologia”, argumenta el responsable sindical.

Pel que fa als professionals, Lleonart assegura que una de les prioritats de l’esforç inversiu ha de ser “la millora de les condicions laborals i retributives dels professionals, afrontar el relleu generacional, l'increment de plantilles de facultatius i la renovació dels equipaments”.

Per la seva part, Francesc creu que és “molt trista” la deriva la sanitat pública cap a un model “molt precari, de mínims, gairebé de beneficència, perquè, qui s’ho pugui permetre, se’n vagi a la privada i el que no es quedi penjat”. Com Lleonart, la delegada del sindicat mèdic apunta a la millora del finançament i a una reforma del sistema que passa per “més recursos” i per tenir “discursos assistencials i no polítics”. Així, reivindica “alguna cosa més que bones paraules, una planificació a llarg termini”.