El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, ha expressat el seu temor que els anuncis del Parlament de Catalunya i de la Fundación Princesa de Asturias de reconèixer oficialment els sanitaris que han estat a la primera línia de lluita contra la COVID-19 “siguin un teatre polític per intentar posar punt i final a les reivindicacions laborals i professionals del col·lectiu, i passar pàgina”.
En unes declaracions a El Món, Puig ha afirmat que les medalles d’honor i els premis “ja ens semblarien bé si les administracions ens valoressin realment, però això no es demostra amb un copet a l’esquena”. Així, ha alertat que la intenció dels polítics amb aquest tipus d’agraïment pot ser “endolcir” els professionals de la salut, “els quals ens sentim maltractats en tots els sentits des de fa molt de temps”.
La falta de reconeixement, el dèficit de plantilla, la cronificació de la pressió assistencial, els baixos salaris, l’escassa inversió tecnològica i la insuficient dotació pressupostària en salut està posant al límit no només el sistema sanitari, sinó també el seu personal. “La sensibilitat de les administracions no està a zero sinó a menys deu. Són com glaçons de gel, gent que és capaç d’expressar empatia en els discursos oficials, però és artificial, perquè ens segueixen i ens seguiran maltractant a menys que hi hagi una rebel·lió”, ha dit a Economia Digital.
A tall d’exemple, l’ultima decisió presa en plena pandèmia de coronavirus per la gerència de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona de negar als facultatius de l’Hospital Josep Trueta els descansos que els pertoquen per escreix de jornada, una mesura que va provocar fa una setmana la mobilització de més d’una seixantena de professionals, que es van concentrar a l’entrada del centre, convocats pel sindicat mèdic.
Però MC també mira enrere per denunciar la pervivència de les retallades salarials aprovades a l’inici de l’anterior crisi econòmica. “Amb l’excusa d’aquella recessió, els metges i les metgesses hem perdut entre un 25% i un 30% del nostre poder adquisitiu que encara no hem recuperat”, ha lamentat Puig. “Els polítics ens han repetit fins a la sacietat que aquella recessió ja s’ha superat, però si no reverteixen la tisorada, és que ens estan robant”, ha sentenciat.
Aquesta és una de les causes, segons el dirigent sindical, de la fuga de talent. “L’any passat la meitat dels metges de família que es van formar a Catalunya se’n van anar a València, Aragó o França –ha explicat a La Vanguardia–. Ens falten especialistes en pediatria, medicina familiar, anestesiologia, urologia i tots ells són ben rebuts en zones pròximes. A 150 quilòmetres et paguen el doble”.
Model esgotat
En els mateixos termes, s’ha expressat el president del Sector d’Hospitals concertats de MC, Xavier Lleonart, que ha subratllat a Nació Digital que “el model sanitari català va ser un model d'èxit, però es va esgotar fa deu anys amb la crisi econòmica”. Aquest daltabaix s’ha volgut compensar “sacrificant les condicions laborals i les retribucions del personal sanitari”.
Lleonart ha apuntat a la necessitat de comptar amb el criteri mèdic per sortir d’aquest atzucac: “El sistema sanitari està en mans de professionals de la gestió, però no de professionals de la salut, i no és el mateix. Els professionals s’han d’empoderar de la sanitat”. En aquest sentit, ha reclamat “menys plans de xoc i més escoltar els professionals”. “Els hospitals no poden ser tractats com si fossin fàbriques. Són coses diferents”, ha afegit.
