Puig: “L’increment de les llistes d’espera per la crisi del coronavirus serà extraordinari”

La pandèmia de coronavirus ha començat a passar factura a les llistes d’espera de la sanitat catalana, però el pitjor encara està per arribar, segons ha advertit el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, després de conèixer-se que les demores per a una intervenció quirúrgica urgent oncològica o cardíaca s’han més que duplicat.

Segons ha avançat aquest dimarts TV3, el temps d’espera per a una operació de cor ha passat de 26 dies al febrer a 58 dies a l’abril, mentre que per a una intervenció de  càncer la demora ha passat de 19 a 42 dies. El mateix ha ocorregut amb les intervencions quirúrgiques no urgents: de 167 a 210 dies. Per a les proves diagnòstiques, els dies d’espera han augmentat en 24 dies (60 dies de mitjana) i, per a les primeres visites a l’especialista, la crisi del coronavirus ha afegit 39 dies més de dilació (127 dies de mitjana).

“Aquestes xifres són la punta de l’iceberg –ha explicat Puig al programa Planta Baixa de la televisió catalana–, perquè a partir d’ara el sistema sanitari començarà a recuperar lentament la seva activitat habitual i això farà aflorar unes llistes d’espera de dimensions extraordinàries. Probablement, a finals d’any veurem la magnitud real del problema”.

Fins i tot, ha assenyalat que no es descartable que Salut tingui dificultats per complir els terminis màxims d’accés garantit o els terminis de referència per a alguns dels procediments quirúrgics. “Necessitem una injecció de diners important per resoldre el problema de les llistes d’espera”, ha afegit Puig, que ha recordat que, amb 57 milions d’euros addicionals, l’anterior conseller de Salut, Antoni Comín, només va aconseguir contenir les dilatades demores sanitàries al 2017, mentre que enguany el Govern hi destina únicament una partida de 20 milions. “Aquesta xifra està molt lluny del que realment necessita el sistema i, per tant, cal refer els pressupostos sanitaris actuals, dissenyats abans de la pandèmia, perquè no ens serveixen pràcticament per res”, ha conclòs.

D’altra banda, el dirigent sindical també ha reclamat més llits d’hospital –la xarxa hospitalària d’utilització pública ha perdut més de 1.000 places per les retallades– i un marge de temps per poder recuperar “una plantilla mèdica col·lapsada, tant des del punt de vista físic com emocional, pel sobreesforç que ha fet davant la COVID-19”.