Metges de Catalunya (MC) sol·licita a l’Institut Català de la Salut (ICS) que reconsideri la seva decisió de suprimir el servei de vigilància en alguns centres sanitaris, com a conseqüència de les restriccions pressupostàries, i recuperi la figura del guàrdia de seguretat en aquells dispositius assistencials que registren més situacions conflictives per agressions físiques o verbals al personal sanitari.
Aquest és el cas del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Constantí, on fa uns dies una facultativa va rebre amenaces i intimidacions per part d’un pacient. Es tracta d’un problema recurrent en aquest CAP, ja que atén una població amb un elevat nombre de drogoaddictes i pacients amb trastorns de conducta, tal com denuncia la plantilla en un escrit adreçat al director d’Atenció Primària i al gerent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona, Daniel Ferrer-Vidal i Pere Montserrat, respectivament, al qual ha tingut accés el sindicat.
Es dóna la circumstància que l’ICS va reduir recentment els serveis de seguretat al CAP de Constantí, mantenint-los només els caps de setmana. “Des que no hi ha guàrdia de seguretat, es produeixen de manera recurrent episodis de violència, insults, intimidacions i amenaces a l’àrea d’atenció a l’usuari, a la sala d’espera i a les consultes”, expliquen els professionals que alerten que els protocols i les mesures de seguretat passiva que hi ha al centre són “clarament insuficients” per garantir la seguretat dels treballadors i la de la resta de pacients.
MC considera que la problemàtica que es viu a Constantí no és diferent a la d’altres localitats i insta l’ICS a prendre’s seriosament les amenaces a metges i a altres professionals de la salut, així com a reposar els guàrdies de seguretat en els equipaments sanitaris amb conflictivitat manifesta.
Per al sindicat, les 49 agressions mèdiques denunciades a Catalunya l’any 2014, segons dades recollides en el darrer informe de la Organización Médica Colegial (OMC), conviden a elaborar un pla de prevenció per tal de minimitzar-ne els casos i a fer una major difusió dels protocols d’actuació existents davant de situacions de violència.
Altrament, MC subratlla que algunes d’aquestes agressions –un 9% es produeixen per no receptar el medicament proposat pel pacient– es podrien evitar, si l’ICS aixequés la limitació temporal de la prescripció dels especialistes que obliga els malalts a renovar les receptes d’aquests professionals en la consulta del metge de família, provocant una prescripció induïda que, sovint, és font de conflictes.
