El jutjat social número 20 de Barcelona ha declarat il·legal l’actuació de l’Hospital General de l’Hospitalet de Llobregat (antic Hospital de la Creu Roja) de considerar jornada ordinària un tram de la guàrdia mèdica presencial, arran d’una demanda de conflicte col·lectiu presentada per Metges de Catalunya (MC).
La pràctica del centre gestionat pel Consorci Sanitari Integral (CSI) consistia a computar únicament nou de les 16 hores i mitja de la guàrdia presencial, en el cas que el metge fes una jornada ordinària de 8.00 a 15.30 hores, seguida d’una jornada complementària d’atenció continuada (guàrdia) de 15.30 a 8.00 hores de l’endemà.
És a dir, l’hospital només comptava com a hores de guàrdia (a efectes retributius i de còmput de la jornada anual màxima d’atenció continuada) el període comprès entre les 23.00 i les 8.00 hores del dia següent o, el que és el mateix, dins de les 24 hores de treball continuades del metge, el centre incloïa dues jornades ordinàries de treball de set hores i mitja cadascuna (la primera de 8.00 a 15.30 hores i la segona de 15.30 a 23.00 hores) i nou hores de guàrdia.
Amb aquesta operació, l’empresa pretenia contrarestar fraudulentament els efectes de la jornada de descans compensatori, a la qual té dret qualsevol metge després de la guàrdia, i forçar el facultatiu a fer més torns per assolir la jornada anual màxima d’atenció continuada, ja que l’hospital només computava un 55% de la guàrdia.
El jutge assenyala que no es pot admetre que hi hagi dues jornades ordinàries continuades, ja que “va en contra de la norma convencional i de les normes de dret mínim recollides a l’Estatut dels Treballadors”.
En conseqüència, la sentència condemna el CSI a computar com a jornada ordinària “únicament les primeres set hores i mitja de la jornada, de 8.00 a 15.30 hores,” i a considerar com a jornada complementària d’atenció continuada “les 16 hores i mitja restants, de 15.30 a 8.00 hores de l’endemà, amb totes les conseqüències legals”.
D’altra banda, la resolució declara improcedent la pretensió de l’empresa de considerar “inadequada” la via processal del conflicte col·lectiu que havia presentat MC per resoldre una demanda individual, ja que, en aquest cas, l’origen de la controvèrsia és la interpretació o aplicació d’una norma que “afecta de manera homogènia i indiferenciada un grup de treballadors”.
