Els metges catalans han patit més retallades des de l’inici de la crisi que cap del seus col·legues de l’Estat espanyol i han perdut un 20% de sou des de 2010. Així es desprèn de l’estudi ‘Compilación, estudio, análisis y comparación de las retribuciones de los médicos del Sistema Nacional de Salud. Años 2010 a 2012’ realitzat pel Sindicato Médico de Navarra (SMN), en coordinació amb la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM).
L’informe, una actualització de l’estudi retributiu elaborat pel mateix SMN el 2006, incorpora com a principal novetat l’impacte de les retallades salarials que han patit els facultatius del conjunt de l’Estat durant els últims tres anys.
Segons les dades analitzades, des de juny de 2010 (inici de les retallades amb la rebaixa lineal del 5% del sou dels funcionaris) els metges espanyols han perdut un 25% de poder adquisitiu, que s’eleva al 35% si es té en compte la inflació acumulada (9,6%) i no compensada entre gener de 2010 i desembre de 2012.
Els metges catalans, que algunes informacions situen com els més ben pagats de l’Estat, són en realitat els professionals més afectats per les rebaixes de sou, ja que la Generalitat ha afegit retallades pròpies a les fixades pel govern central que, com en el cas dels facultatius de l’Institut Català de la Salut (ICS), han afectat els complements de retribució variable i les pagues extres. Els professionals mèdics de la xarxa concertada (XHUP) també han vist afectats els seus ingressos. Alguns centres han aplicat les mateixes retallades del sector públic (25 hospitals i 49 centres de primària concertats) i altres han establert ‘mesures d’empresa‘ que han suposat reduccions salarials, supressió de complements retributius i augments de jornada, entre altres mesures.
Retallades exclusives
Un dels casos pràctics emprats pels autors de l’estudi per comparar les retribucions dels metges de les diferents comunitats autònomes analitza la figura d’un facultatiu d’hospital amb 20 anys d’antiguitat i perceptor del complement d’exclusivitat. Amb aquests barems, els metges de Ceuta i Melilla, que perceben un complement específic de residència, són els millors pagats de l’Estat amb 70.301 euros anuals, seguits dels catalans de l’ICS amb 65.240 euros (inclosos els quatre nivells de carrera professional i els complements de docència, exclusivitat i destinació).
La comparativa, que pren com a referència un perfil de metge majoritari a l’Estat però minoritari a Catalunya on proliferen contractes de jornada parcial, no ha tingut en compte que els facultatius catalans han perdut, a més a més, una paga extra i el 50% del complement variable d’objectius. D’aquesta manera, el sou real del metge especialista català se situa al voltant dels 59.000 euros a l’ICS (mateix nivell que a Madrid, Múrcia, Euskadi i Andalusia) i 56.000 al sector concertat.
Pel que fa als facultatius de primària, amb els mateixos 20 anys d’experiència la seva retribució anual després de les retallades se situa en els 55.000 euros a l’ICS, mentre que a la xarxa concertada es troba a la franja dels 50.000.
Així les coses, des de l’any 2010 s’ha aplicat a Catalunya una retallada salarial del 20%, situant-se com la comunitat que més ha minvat les retribucions dels seus professionals mèdics tot i que treballin 80 hores més de mitjana que a la resta de l’Estat.
