L’escassetat de recursos sanitaris està posant en dubte el pla de xoc del conseller de Salut cessat, Antoni Comín, per reduir aquest any el 10% les llistes d’espera quirúrgiques. Les darreres dades disponibles del Servei Català de la Salut (CatSalut), d’octubre de 2017, revelen un increment del 3,4% dels pacients que estan pendents d’entrar a quiròfan respecte al desembre de 2016 –170.490 pacients actuals enfront dels 164.828 de fa un any–, un percentatge que puja fins al 6% si es compara la xifra amb la de desembre de 2015 (160.804 pacients), just abans que Comín accedís al Govern.
Per al secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, l’augment de les demores quirúrgiques són “conseqüència directa de les retallades de 2010”, que han comportat la pèrdua de 1.000 llits hospitalaris d’aguts de la xarxa hospitalària d’utilització pública i l’absència de reforços en la plantilla mèdica. En declaracions a El Periódico, ha subratllat que la trencadissa no ha estat més gran gràcies a l’esforç dels professionals de la salut, però ha advertit que aquest afany no es podrà mantenir, si no s’injecten de manera immediata més recursos en el sistema.
“Costa de creure que el sobreesforç i la professionalitat dels metges, que en sis anys han perdut el 35% del seu poder adquisitiu, es mantindrà indefinidament i que continuaran acceptant unes condicions laborals totalment il·legals”, ha assenyalat Puig, que ha lamentat que “aquí es maltracta els metges amb talent, mentre que a la resta d’Europa se’ls aprecia”.
Aquest és el cas de França, amb un dèficit important de facultatius, que ofereix contractes inimaginables a l’Estat espanyol. “Una plaça de metge en un poble francès té un sou de 10.000 euros al mes, amb casa, llum, aigua i gas inclosos” ha exemplificat Puig. Per al dirigent sindical, la solució a la fràgil situació de la sanitat pública catalana passa per augmentar el pressupost: “El producte interior brut (PIB) destinat a sanitat a Catalunya és del 3,9%, pel 6% d’Espanya, el 8% de França o el 7,5% de la mitjana europea –ha descrit. No és cert que el sistema sanitari sigui insostenible, és que està infrafinançat. Catalunya va ser la comunitat que més el va retallar”.
La precarietat contractual és, doncs, un dels factors que més ha contribuït al fracàs del pla de xoc de les llistes d’espera desplegat per Comín. “”Esperaven reduir les llistes a l’estiu i alliberar llits a l’hivern, però s’han trobat que no han pogut fer-ho, perquè no hi havia metges per operar. Amb aquests contractes precaris que fan, els professionals no volen venir”, ha apuntat Puig a El País, que també s’ha fet ressò de l’increment de les demores quirúrgiques.
