SOS de Metges de Catalunya (MC) davant la situació crítica que pateix el sistema sanitari públic català. El malestar entre el col·lectiu mèdic creix i l’espurna pot saltar en qualsevol moment. La precarietat laboral, la forta pressió assistencial incrementada durant la crisi econòmica i la falta de recursos humans i tecnològics han situat els metges al límit, i han convertit Catalunya en una plaça poc atractiva per als professionals.
“[Estem] Farts que ens abracin i ens donin copets a l’esquena per l’esforç fet. Però aquest esforç té data de caducitat. Aguantem des de fa deu anys”, ha sintetitzat el secretari general de MC, Josep Maria Puig, a La Vanguardia que aquest cap de setmana passat va publicar una extensa radiografia de la sanitat catalana. El desassossec professional per les retallades ve de lluny: la rebaixa del 5% dels salaris públics el 2010; la gran retallada de 2011 que va transformar la precarietat en norma; la supressió d’una paga extraordinària el 2012, 2013 i 2014 i la tisorada del complement variable per objectius –conegut com a DPO. Tot plegat, ha comportat una pèrdua global d’un 30% de les retribucions que percep el facultatiu, a la qual s’ha d’afegir el deteriorament alarmant de les condicions de treball per exercir la medicina.
En definitiva, un escenari poc encoratjador per retenir o atreure el talent. “Fa un parell de dècades eren molts els professionals de tot Espanya que somiaven treballar a Catalunya, sense que importés gaire el lloc mentre fos en aquesta comunitat”, ha recordat al mateix diari el delegat de MC a Lleida, José Ángel Montañés. Això ja és història. “A hores d’ara, als hospitals i centres d’atenció primària es respira un ambient molt diferent del d’aquells anys daurats: molts professionals ja no veuen tan clara l’aposta catalana i pensen més en anar-se’n que no pas en quedar-se”, ha afirmat.
Montañés ha assegurat que les retallades han deixat “molt tocada” la sanitat catalana. “Ha empitjorat la qualitat del servei, la pressió en la feina no para d’augmentar, el material no es renova i, per si no n’hi hagués prou, avui en comunitats veïnes com Aragó (la destinació més buscada des de Lleida) un metge cobra entre 600 i 800 euros més al mes del que es paga a Catalunya per la mateixa feina”.
Aquests condicionants han fet de Catalunya el territori amb un major percentatge de metges que marxen a altres regions de l’Estat per exercir la seva professió. Així ho evidencia el darrer estudi sobre demografia mèdica elaborat aquest 2018 per la Organización Médica Colegial (OMC).
