Metges de Catalunya (MC) retreu al Departament de Salut la seva “inacció” davant l’augment significatiu de la demanda de suport psicològic entre el col·lectiu mèdic en particular i el personal sanitari en general, després de dos anys de pandèmia de COVID-19 i del deteriorament persistent de les condicions de treball, juntament amb la manca de reconeixement social.
“Hem estat reclamant sistemàticament millores en les formes de fer la feina i en els sistemes de protecció i ajuda per poder identificar el patiment dels professionals, però, com sempre, el Govern i els diferents proveïdors de salut s’ho han mirat des de la distància, sense posar en marxa accions reals per intentar solucionar els problemes plantejats”, descriu el vicesecretari general del sindicat, David Arribas, que afegeix que “no hi ha cap pla de futur, només paraules buides i repetides des de fa més d’una dècada”.
El resultat d’aquesta passivitat institucional és que més de la meitat dels professionals de la salut de Catalunya (54%) han acudit ja a serveis de salut mental o es plantegen fer-ho (15%), segons una enquesta recent de la Fundació Galatea, entitat vinculada al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). Es tracta d’una demanda, ja sigui real o potencial, que duplica la que hi havia a l’estiu de 2020 (25%), poc després de la primera onada.
Personal mèdic
L’estudi, desenvolupat la tardor de l’any passat, posa de manifest que la majoria dels indicadors de salut analitzats a set col·lectius professionals de l’àmbit de la salut (medicina, infermeria, odontologia, farmàcia, psicologia, veterinària i treballs socials) segueixen empitjorant o es mantenen i, en cap cas, es recuperen els nivells anteriors a la pandèmia.
Així, s’observa la consolidació de les llargues jornades laborals i l’increment elevat de les càrregues de treball. Un 49% del personal mèdic treballa més de 40 hores setmanals i un 57,9% assegura que s’ha hagut d’adaptar a canvis en el lloc o funcions de feina.
Només un 38,6% se sent reconegut per la societat i un 36,9% pels seus equips directius. Per contra, els facultatius i les facultatives sí se senten valorades per la resta de plantilla i pels pacients.
Pel que fa a les repercussions directes de la COVID-19 en la salut, un 31,7% dels professionals diagnosticats amb coronavirus SARS-CoV-2 manifesta que té algun tipus de seqüela (5,5% del total de professionals), sobretot el col·lectiu mèdic i infermer. Els problemes derivats d’aquesta afecció són diversos, però els més freqüents són cansament, pèrdua de memòria, dolor muscular, caiguda de cabell, cefalees i dispnea.
La suma de l’empitjorament de les condicions laborals, l’increment de la càrrega de treball, la pressió psicològica, la manca de reconeixement social i els efectes de la COVID-19 sobre la mateixa salut ha acabat tenint conseqüències sobre les perspectives de futur. Un de cada tres professionals de la medicina s’ha arribat a plantejar deixar l’exercici mèdic, tot i que majoritàriament afirma que no ho farà. Una altra opció també prou indicativa d’aquesta situació és l’avançament de la jubilació, possibilitat que té en ment un 21,5% dels metges i les metgesses.
