La sobrecàrrega assistencial, la falta de motivació, l’escassa realització professional i les pèssimes retribucions, juntament amb l’horari laboral, són les causes principals per les quals un 50,7% del personal facultatiu de pediatria de l’atenció primària s’ha plantejat abandonar la seva feina o canviar d’àmbit de treball en els darrers mesos.
Així ho revela la tercera i última entrega de l’enquesta que ha fet Metges de Catalunya (MC) a 377 pediatres de la xarxa sanitària pública i concertada. Els resultats també posen de manifest el malestar del col·lectiu amb els seus equips gestors, atès que un 83,8% considera que la seva empresa no ha tingut en compte “mai” o gairebé mai” la qualitat assistencial dels serveis pediàtrics d’atenció primària. La percepció generalitzada és que la funció que exerceixen està infravalorada per les direccions i institucions sanitàries.
El sindicat va publicar al maig passat els primers resultats del sondeig que indicaven, d’una banda, que el 77% de les absències laborals per malaltia, reduccions de jornada, vacances o cursos de formació no es cobreixen la majoria de vegades, i de l’altra, que el 56% dels pediatres no faria reducció de jornada si pogués conciliar la vida laboral i familiar.
A més, el 39% de les persones enquestades afirmava que la seva empresa no respecta el contingent de pacients pactat en els acords de sortida de vaga de 2018 i 2019, i el 87% assegurava que els centres d’atenció primària (CAP) forcen o intercalen habitualment visites que no tenen cabuda dins de les agendes. Aquesta pràctica fa que els professionals no puguin dedicar el temps mínim necessari per oferir una assistència de qualitat i amb prou seguretat clínica per al pacient.
En conclusió, la vicepresidenta de MC i portaveu de l’Agrupació de Pediatres, Ana Roca, manifesta que la insuficient dotació de pediatres i les pèssimes condicions de treball “fan de l’atenció primària un camp poc atractiu per a l’especialitat” i, per aquest motiu, reclama a Salut mesures immediates per disminuir la sobrecàrrega assistencial, afavorir la conciliació laboral, millorar l’accés al desenvolupament professional i dignificar les retribucions del col·lectiu. “Només així podrem preservar la qualitat de l’atenció pediàtrica com a pilar bàsic del nostre sistema sanitari i social”, argumenta.
