Metges de Catalunya (MC) creu que no hi ha marge de dubte sobre quina és la manera d’evitar un “èxode de bates blanques” en els propers anys i una més que probable “caiguda” del sistema sanitari per falta de professionals: disminuir les sobrecàrregues de treball, augmentar progressivament els salaris, millorar l’estabilitat laboral i afavorir la conciliació. Per al sindicat, aquests són els pilars sobre els quals la sanitat pública “ha de recuperar la seva capacitat d’atracció per retenir el talent mèdic”.
Cada vegada són més els professionals que s’informen sobre les condicions laborals que ofereixen els països de l’entorn, com apunta la associació Médicos Españoles en Europa (Medes), o que, finalment, decideixen fer el pas i emigrar cap a altres sistemes sanitaris amb contractes molt més atractius i sous bastant superiors. Aquesta tendència es reflecteix en el nombre de certificats d’idoneïtat per poder exercir la medicina a l’estranger que expedeix el Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (CGCOM). En els darrers nou anys, les sol·licituds que s’han fet des de Catalunya han augmentat un 157%, passant de les 452 peticions registrades al 2012 a les 1.163 de l’any passat.
França, Regne Unit, Irlanda o Alemanya són les destinacions preferides pels metges i metgesses, sobretot joves (menors de 36 anys), que fan les maletes. Aquest és el cas d’alguns especialistes de medicina familiar que treballen o treballaven al Pirineu català i que han trobat a pocs quilòmetres de casa, al sud del país francès, un altre món, tal com expliquen a El País. “A França, si vols guanyar molts diners, pots. Et quedes una hora més treballant i tens una hora més de sou; mentre que a Espanya un metge que visita molts malalts no té recompensa (...). Aquí, el metge està més reconegut, tant pels pacients com per l’Administració”, admeten.
Les diferències salarials entre Espanya i la resta d’Europa són escandaloses. MC va posar en relleu aquest estiu les dades recollides per Medscape en l’“Informe internacional de compensació mèdica 2021” que evidencien que el personal mèdic espanyol guanya uns 51.000 euros anuals de mitjana, tres vegades menys que l’alemany i menys de la meitat que l’anglès.
Però els futurs especialistes que encara s’han de formar també tenen la temptació de traspassar fronteres, una vegada finalitzen els seus estudis a la facultat de Medicina. França o Bèlgica, on l’equivalent a l’examen MIR és més assequible, tenen places de formació suficients per a totes les persones que s’hi presenten i, després, trobar feina amb millor sou no sembla ser un problema. Si finalment trien Alemanya, la diferència de salari d’un resident de primer any és d’un 285% respecte a un R1 a Espanya.
Davant d’aquest escenari cruent, MC critica la “ceguesa” de les administracions que es limiten a posar “pegats” per contrarestar el dèficit de personal, ja sigui contractant facultatius extracomunitaris sense el MIR, agilitzant els criteris d’homologació de titulacions estrangeres, incorporant nous perfils professionals no-mèdics al sistema o incrementant, en el cas del govern espanyol, les places de primer curs de Medicina per al 2023, quan no hi ha suficients places d’especialització MIR. “Si no millorem les condicions laborals i professionals del col·lectiu mèdic, el futur serà complicat, perquè la fuga de professionals no s’aturarà”, adverteix el sindicat.
