Per commemorar el Dia Mundial de la Metgessa i el Metge de Família que des del 2010 se celebra tots els 19 de maig, Metges de Catalunya (MC) ha organitzat aquest divendres un debat sobre la situació de l’especialitat “més denigrada per l’Administració”. Sota el títol "Present i...futur? de la medicina de família. Una visió transgeneracional", el sindicat ha convidat tres professionals, de tres generacions diferents, per parlar de la seves experiències, visions, inquietuds i motivacions respecte a l’exercici de la medicina familiar i comunitària.
Lourdes Franco, secretària d’atenció primària ICS de MC, ha moderat el debat que ha comptat amb la participació de Mireia Santamaria, número 349 de la darrera convocatòria de l’examen MIR que ha escollit medicina de família i s'incorporarà a la Unitat Docent de Barcelona Ciutat per començar l’especialitat, Pau Román, metge de família del CAP Rambla de Terrassa i Ana Maria Retamero, metgessa de família del CAP Rambla de Ferran de Lleida.
Per començar el debat, Lourdes Franco ha recordat el context actual del sistema sanitari amb “cada vegada menys metgesses de família” i amb professionals “cada vegada més enfadades”. Les amenaces per a la supervivència de l’especialitat “són moltes” i sembla que el futur és “poc esperançador”, ha assegurat, però, “i si no fos així?”, “hi ha llum al final del túnel?”
Mireia Santamaria (25 anys) ha afirmat que “se senten moltes coses” de l’especialitat, però, tot i poder triar qualsevol altra, la seva aposta ha estat per la medicina familiar i comunitària. “Et pots cremar a qualsevol lloc, per això prefereixo una especialitat que m’agrada i m’omple que no una altra, en la qual potser es viu més bé, però que no m’agrada”. La propera resident ha reflexionat sobre la necessitat de dotar de més prestigi a la medicina de família perquè “és molt completa” i “se n’ha de saber molt”. Segons Santamaria, convindria que els mateixos facultatius i les entitats que els representen fessin més “màrqueting positiu” per explicar una especialitat que representa la “medicina de veritat”.
Per la seva part, Pau Román (32 anys) ha remarcat el treball en equip i el tracte directe i proper amb els pacients com les parts més positives de l’especialitat, i la saturació com la part més negativa. La medicina de família, ha destacat, “té molt marge de millora”. Per aquest motiu, ha apostat per la mobilització i la lluita per aconseguir els canvis necessaris. “No n’hi ha prou amb queixar-se, cal implicar-se i arromangar-se perquè canviïn les coses”, ha dit. En aquest sentit, ha recordat que MC és la “eina” perquè el sistema “es transformi i millori”. Román també ha defensat la medicina familiar i comunitària com a “fonamental perquè les persones estiguin més sanes i se sentin més felices”. Una realitat avalada pels estudis científics, però que “jo mateix, des de la meva consulta, he vist quan he pogut fer bé la meva feina”.
Ana Maria Retamero (64 anys) ha repassat els seus 34 anys de trajectòria professional exercint com a metgessa de família, en la qual ha desenvolupat diferents tasques, inclosa la de directora d’un CAP. “Confio en les persones i el seu criteri racional”, ha expressat. Pel que fa a les actuals condicions de treball, ha recomanat als seus companys i companyes que “trobin l’equilibri” i no es deixin pressionar per les empreses que, de vegades, “imposen decisions i actuacions que van en contra del que un mateix creu”. En la mateixa línia que els altres ponents, Retamero ha reclamat respecte per a una especialitat que s’ha de defensar a tots els àmbits, “com jo mateixa faig”.
