Les places vacants que per segon any consecutiu ha deixat l’examen MIR —131, totes elles de l’especialitat de medicina familiar i comunitària i després de dues convocatòries— ha atiat el debat sobre la retenció dels residents al sistema sanitari públic. Una circumstància a la qual cal afegir les renúncies dels graduats que han escollit plaça però que hi han renunciat abans de prendre possessió, o bé que l’han abandonat un cop iniciada la residència. En declaracions als mitjans de comunicació després de presentar l'oferta de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) per a la convocatòria 2023-2024, el ministre de Sanitat, José Miñones, ha explicat que el ministeri estudiarà fórmules jurídiques per evitar les renúncies a les places MIR prèviament adjudicades. Segons Miñones, la mateixa Advocacia de l’Estat recomana aquesta regulació, que podria consistir a prohibir als residents que renuncien que es tornin a presentar a l’examen MIR els anys immediatament següents, o limitar el nombre de places de cada convocatòria que poden ser ocupades pels residents recirculants, és a dir, que es tornen a presentar a la prova o que volen formar-se en una nova especialitat.
El secretari MIR i de joves facultatius de Metges de Catalunya (MC), Àlex Mayer, comparteix la preocupació per les places vacants i per les renúncies, perquè deixen molts centres sanitaris en una situació “complicada” per la falta de personal i perquè és una “disfunció” que el sistema no tingui la possibilitat de formar tots els especialistes que necessita per respondre a la demanda assistencial de la població i per garantir el relleu generacional dels professionals. “És una anomalia que, si el nombre de candidats supera en milers la quantitat de places ofertes, al final del procés d’adjudicació quedin llocs deserts. El ministeri i les comunitats autònomes haurien de fer una profunda reflexió sobre el sistema MIR en el seu conjunt”, afirma Mayer.
En aquest sentit, el representant sindical no creu en l’eficàcia de les mesures punitives que vol plantejar el ministeri, sinó en els canvis en positiu. “Qualsevol mesura que no passi per seduir els MIR està condemnada al fracàs”, apunta Mayer, que recorda que l’especialitat més afectada pel desinterès dels facultatius és la medicina familiar i comunitària, com demostren les 290 places de Família perdudes aquest any entre vacants i renúncies.
La “mala imatge” que arrossega la medicina de família, degut a les “difícils” condicions de treball als centres d’atenció primària, llasta l'especialitat que ofereix més places, però que també és la darrera a ocupar-les. “Si volen captar i retenir residents de Família, la millor mesura és reduir la sobrecàrrega dels metges i metgesses dels CAP i donar-los control sobre la seva agenda assistencial. Millorar les condicions de l’atenció, facilitar-los l’accés a la recerca i la investigació i oferir-los possibilitats reals de conciliació”, detalla Mayer.
Amb tot, també considera necessari establir algun mecanisme de “repesca” per garantir que tota l’oferta de places de FSE quedi coberta, tot i les possibles renúncies. “Sempre i quan no impliqui sancions”, puntualitza.
