Metges de Catalunya (MC) demana al Departament de Salut que incrementi els recursos destinats a la xarxa sanitària pública per evitar la vulneració de drets de les persones amb problemes de salut mental, degut, en gran part, a la saturació del sistema. L’escassetat de plantilla, la manca de temps assistencial i les llargues llistes d’espera per accedir als dispositius especialitzats són alguns dels motius que expliquen les denúncies recollides en l’Informe sobre Drets i Salut Mental a Catalunya 2022, elaborat per la federació Salut Mental Catalunya (SMC).
Segons aquest estudi, una de cada dues vulneracions detectades l’any passat es va produir en l’àmbit sanitari i l’Administració pública va ser el principal agent discriminador. Globalment, el 70% de les persones que van fer una denúncia van ser dones –un reflex de qui exerceix el rol social de cuidadora– i el 52% de les persones que van rebre aquestes vulneracions, ja sigui en centres sanitaris o en altres entorns com la família, la feina o l’educació, també van ser dones, amb una mitjana d’edat de 38 anys.
L’informe subratlla que la pandèmia de la COVID-19 “ha agreujat les situacions de patiment emocional i els problemes de salut mental de la ciutadania”, i que el col·lapse viscut durant aquests darrers anys “ha fet aflorar les mancances del sistema d’atenció actual i els dèficits existents en el passat”. Així, adverteix que ens trobem davant d’un model d’atenció “molt limitat i amb moltes febleses que cal afrontar”.
Per al responsable de projectes de SMC i un dels autors de l’estudi, Ivan Cano, si es vol una atenció que treballi des del vincle i el respecte als drets de la persona amb problemàtica de salut mental “ens cal temps i dedicació, i això ara no s’està donant perquè, bàsicament, els professionals de la salut, com també els treballadors socials, ens dediquem a apagar focs, ja que la complexitat és molt elevada”.
Bona praxi
En declaracions a MC, Cano assenyala que la falta de personal, la precarietat laboral i la inestabilitat contractual no ajuden a configurar un marc de treball propici per a la bona praxi. “Moltes de les persones amb trastorns mentals no se senten ben ateses, perquè creuen que no se’ls escolta o no se’ls informa bé”, explica, però matisa que aquesta percepció no s’ha d’interpretar com un atac contra el professional, “perquè aquest està obligat a acompanyar així”. “És un embat –afegeix– contra una institució o un sistema que articula aquest tipus d’atenció i, cada vegada, més professionals en són conscients i també en són crítics, atès que el que estan fent no encaixa amb els seus valors i molts marxen [a exercir] a altres llocs”.
En aquest sentit, insisteix en la importància que aquesta massa crítica es consolidi per confrontar el que està passant i poder atendre millor. “Per això cal generar espais dins de les entitats sanitàries, perquè els professionals puguin canalitzar els malestars i les contradiccions que els genera la seva praxi, i, així, seguir avançant. Cal cuidar-nos i netejar-nos, però aquests espais de cures no hi són perquè no hi ha recursos”, es queixa.
Paral·lelament, Cano també és mostra partidari de reorientar l’atenció a les persones amb trastorns mentals i promoure un model de recuperació horitzontal que incorpori els drets en salut mental i doni valor als determinants socials de la salut. Amb aquest objectiu, reclama reforçar els vincles amb la comunitat i activar espais col·lectius i sinèrgies entre l’àmbit sociosanitari, les associacions, les entitats i els professionals. “Cal generar aquesta consciència col·lectiva i fomentar un canvi de paradigma”, conclou.
Amb tot, reitera que les ràtios de professionals especialistes en salut mental són molt baixes en comparació amb els països de l’entorn europeu i recorda que, al 2016, l’informe "La situació actual en l’àmbit de la salut mental: retallades i model” de la Plataforma per a la Defensa de l’Atenció Pública en Salut Mental a Catalunya ja alertava d’un “dèficit significatiu” de personal.
