El personal facultatiu de primària que atén a residències només té assignada una tercera part de les hores necessàries, segons una enquesta de MC

Una metgessa atenent a un pacient d'una residència de gent gran

El personal facultatiu d’atenció primària que també presta assistència a pacients de centres residencials té una mitjana de 4,73 hores setmanals assignades a la seva agenda per aquesta tasca, però realment fa 7,7 hores d’atenció cada setmana a les residències que té destinades. Això és fruit del seu sobreesforç per intentar cobrir la demanda assistencial d’aquest grup poblacional, ja que per poder realitzar tota la feina en bones condicions es necessitaria més del triple de les hores previstes –unes 16, concretament–. 

Així ho han revelat els resultats d’una enquesta elaborada per Metges de Catalunya (MC) entre els mesos de març i abril passats amb l’objectiu d’analitzar la gestió que es duu a terme actualment als centres residencials del territori. Dels 376 equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya, 317 (el 84,31%) tenen almenys una residència de gent gran assignada, i el formulari l’han respost professionals mèdics de 187 d’aquestes (el 59% del total). 

Segons les dades obtingudes, almenys una de cada quatre residències no té cap metge ni metgessa contractat, un fet que MC veu “preocupant” perquè implica que no tenen a cap professional facultatiu al centre residencial i, per tant, l’assistència s’ha de donar íntegrament des del CAP de forma més esporàdica. “La normativa de serveis socials marca que les residències han de tenir un metge contractat, però si això s’incompleix l’assistència és més puntual i segurament de menor qualitat”, sosté el sindicat. 


D’altra banda, el 67,89% dels professionals enquestats desconeix la cartera de serveis que han de donar a les residències que tenen assignades perquè no s’ha traslladat als equips. Davant d’aquesta situació, el sindicat estima que el càlcul d’hores necessàries per donar una atenció completa i de qualitat a les residències assignades –16 a la setmana– extret de les respostes a l’enquesta és, aleshores, inferior al real, ja que, si tot el personal conegués la seva cartera de serveis amb detall, la xifra segurament s’incrementaria.

D’entre les dades extretes de l’enquesta, MC també destaca que al 67,55% dels professionals no se’ls té en compte el temps de desplaçament a les residències com a temps assistencial, i que al 85,53% no se’l substitueix durant les hores que no està passant consultes al CAP. A més, el 73,7% manifesta que no se l’ha ajustat el contingent malgrat assumir la residència, de manera que el nombre total de pacients assignats –entre els malalts de la consulta i els usuaris dels centres residencials– és molt superior al recomanat per metge. 

L’organització també subratlla que només un 34,93% dels enquestats va acceptar de forma voluntària l’assistència a les residències, mentre que un 34,25% ho va fer malgrat no ser elecció seva, i al 30,82% restant li ha estat imposat des de la direcció. 

Quant a la formació, el sindicat denuncia que nou de cada deu metges que fan assistència a les residències no ha rebut cap tipus de formació específica en aquest àmbit. D’aquests, la meitat considera que en necessitaria més per poder desenvolupar aquesta tasca com cal, motiu pel qual MC insta l’Administració a prendre mesures i oferir l’ensenyament que es requereix per disposar dels coneixements necessaris per fer aquesta feina.