Un any més, Metges de Catalunya (MC) se suma a la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones que se celebra cada 25 de novembre. El sindicat mèdic, representant d’un col·lectiu altament feminitzat, abandera des de fa anys la lluita per la igualtat i contra la violència masclista, especialment en l'àmbit que li és propi, el dels drets laborals individuals i col·lectius. Per aquest motiu i amb la voluntat de conquerir nous drets que eixamplin els horitzons de la lluita feminista, MC denuncia la violència institucional com a part de les agressions, sovint invisibilitzades, que pateixen les facultatives.
El desembre de 2018, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que incloïa la violència institucional com a part de la violència masclista. Aquesta nova orientació permetia reconèixer que l’Administració, a més de garantista de drets, també podia actuar com a generadora de discriminacions o violències vers les persones que treballen al seu servei. Així, es pot entendre la violència institucional com l’acció o omissió per part de les administracions o institucions que retardin, obstaculitzin o impedeixin el dret a la protecció de les persones.
La defensa i promoció de la igualtat per part de les institucions públiques va més enllà de l’equitat de drets i d’oportunitats, i passa per l’adopció de les mesures necessàries per prevenir, disminuir i eliminar les condicions i actituds socials que causen o perpetuen les discriminacions substantives per sexe i per gènere. Unes actuacions que la mateixa Administració i les empreses públiques han d’aplicar de portes endins, per reduir els riscos de les seves empleades i per exercir un rol exemplificant de motor de canvi social.
En aquest context, MC situa la mirada sobre les facultatives embarassades, les quals pateixen les conseqüències de jornades extenses, en torns rodats o nocturns que afecten el seu estat de salut. Tal com demostren les evidències científiques, aquest sistema de treball pot produir trastorns del son, mentals , metabòlics i endocrins, a més d’un evident esgotament físic. En el cas de les gestants s’afegeix la vulnerabilitat inherent a l’embaràs. En conseqüència, les mesures d’actuació per a la seva protecció haurien d’oferir més zel, més seguretat i més garanties que les establertes per a la resta de treballadors i treballadores.
Així mateix, el sindicat recorda que les metgesses endarrereixen cinc anys, de mitjana, el seu primer embaràs en relació amb les dones d’altres professions, un fet que també s’hauria de tenir en compte a l’hora d’adoptar les mesures de protecció de la salut de la mare i el fetus.
Per tot això, MC es manté ferm en la consideració de les guàrdies mèdiques de 24 hores com un risc inherent per a les doctores embarassades, per l’exposició a agents i patologies i per les pròpies dinàmiques d’aquestes jornades de treball, que generen situacions continuades d’estrès i fatiga que poden afectar la salut de la professional i el desenvolupament normal del fetus. Encara més, l’organització no entén que, alhora que des del Ministeri de Sanitat s’està treballant en la reforma general del sistema d’atenció continuada, amb l’objectiu de reduir les hores de treball del personal mèdic, els proveïdors públics de salut discriminin les metgesses embarassades amb una minva retributiva quan aquestes decideixen deixar de fer guàrdies pels efectes perjudicials de les mateixes.