El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, considera imprescindible que la professió mèdica disposi d’una mesa de negociació pròpia que reguli les condicions laborals i professionals específiques del facultatiu, davant l’exhauriment de l’actual model de negociació col·lectiva, on els metges són minoria i veuen com altres professionals (no mèdics) decideixen sobre qüestions exclusives de la professió. “No ens anirà mai bé fins que no fem un conveni mèdic”, assegura Duch en una entrevista que publica aquesta setmana Gaceta Médica.
Per assolir aquesta vella reclamació sindical, Duch demana una reforma jurídica amb la creació d’una llei d’ordenació de la professió sanitària a Catalunya que deslligui els assumptes professionals dels laborals. “Em refereixo a aspectes com la carrera, la formació mèdica continuada, la jornada del metge, les guàrdies, etc. Aquestes condicions laborals, amb característiques tan específiques, només les té el col·lectiu mèdic”, assenyala.
Sobre els nous consorcis sanitaris de Lleida i de l’Hospital Clínic de Barcelona, Duch estableix diferències. “El de Lleida implica l’ICS i aquest fet suposa un fraccionament territorial (...). Som reticents perquè preveiem que, d’una banda, podria representar una retallada de llocs de treball i, de l’altra, vam veure que es perdria la transparència en la provisió d’aquests llocs. En canvi, no tenim cap objecció especial cap al consorci de l’Hospital Clínic perquè s’assembla molt a altres consorcis que ja existeixen a Barcelona. Per tant –afegeix– si els professionals d’aquest hospital hi estan d’acord, a nosaltres ens sembla bé”.
A banda d’això, Duch insisteix que la llei de l’ICS “permet donar tota l’autonomia necessària als àmbits territorials” sense que sigui obligatori fraccionar l’entitat i vincular-la a altres organitzacions, algunes de les quals pertanyen a la mateixa Generalitat. “Si totes aquestes empreses presten els mateixos serveis assistencials, tenen el mateix titular i el mateix propietari, la Generalitat, el més lògic es que formin part d’una única empresa”, afirma. En conseqüència, el sindicat proposa simplificar l’estructura sanitària i no incrementar la seva complexitat amb noves empreses sanitàries i consorcis.
Municipis
Amb relació a la futura planificació territorial dels recursos sanitaris, Duch alerta els ajuntaments perquè no repeteixin els errors del passat i projectin els seus equipaments sanitaris en funció de les necessitats del país i no dels “capricis” de cada municipi. “Els hem ofert assessorament i els hem invitat a reflexionar sobre el fet que molta culpa del desori que viu la sanitat catalana és de l’organització municipal, ja que cadascú ha volgut tirar cap a casa seva”, diu.
En aquest sentit, subratlla que hi ha una sobredotació d’estructures hospitalàries en el territori i posa com a exemples els hospitals de Reus, Olot i Berga, els quals tenen àrees que encara no s’han posat en funcionament. “Tot això representa una càrrega financera que s’ha de treure dels recursos assistencials”, lamenta Duch.
