Set de cada deu metges que realitzen guàrdies localitzades o de crida no lliuren l’endemà d’una guàrdia que ha requerit la presència física del professional mèdic al seu centre de treball, tot i que la normativa vigent fixi un descans mínim de 12 hores entre el final d’una jornada i el començament de la següent. És una de les conclusions de l’enquesta realitzada pel Departament de Salut a 69 entitats i hospitals del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), inclosos els de l’Institut Català de la Salut (ICS), que representen el 91% del total del sistema, ja que un 9% de les entitats no ha respost el requeriment de la conselleria.
L’estudi, elaborat per encàrrec de la taula mèdica bilateral, fa una radiografia de les guàrdies de localització, que l’any 2022 van suposar 2,2 milions d’hores de treball per al personal mèdic del sistema públic, de les quals el 17% (374.000) es van convertir en hores d’assistència presencial. Així, segons les dades recollides a l’enquesta, cada facultatiu fa de mitjana 433 hores anuals de guàrdia localitzada, 88 de les quals acaben requerint el desplaçament al centre sanitari.
Per a Metges de Catalunya (MC), tot i que la informació obtinguda no abasta el 100% de les entitats i l’informe només ofereix les dades processades, no deixa de ser "molt rellevant i significativa" i demostra la necessitat de regular les condicions d’aquest tipus de jornades que "sovint queden relegades a l’ostracisme a les negociacions dels convenis col·lectius".
En aquest sentit, a més de la regulació del descans postguàrdia, MC assenyala que el 41% de les entitats sanitàries no té establert un mecanisme d’exoneració de guàrdies localitzades per edat, per aquest motiu "cal sistematitzar una norma que defineixi quan es poden deixar fer".
El sindicat destaca que l’estudi ha estat possible gràcies a l’existència de la taulà mèdica de diàleg, "l’espai on tractar i trobar solucions als problemes del col·lectiu i al seu desenvolupament professional".
