Metges de Catalunya (MC) ha inaugurat els actes commemoratius del seu centenari amb una jornada de reivindicació històrica celebrada el divendres, 28 de juny, al Seminari Centre Tarraconense. El sindicat ha escollit Tarragona com a punt de partida de la commemoració perquè va ser en aquesta ciutat que un grup de facultatius que participaven en el III Congrés de Metges de Llengua Catalana, celebrat els dies 27, 28 i 29 de juny de 1919, van acordar la creació d’una organització sindical professional adreçada al col·lectiu mèdic. De manera extraoficial, entre dues sessions del congrés, el prestigiós bacteriòleg, Ramon Pla i Armengol, va proposar la iniciativa. Una vegada constituïda la comissió organitzadora es van començar a recaptar les primeres quotes d’afiliació, d’un valor de dues pessetes mensuals.
El 27 de març de 1920 es constitueix oficialment el Sindicat de Metges de Catalunya (SMC) a l’Ateneu Empordanès de Barcelona. A l’acte de presentació, en què s’escull Hermenegild Puig i Sais com a president, hi van assistir 500 metges i les autoritats polítiques del moment. A partir d’aleshores, la nova organització creix ràpidament fins a arribar a aplegar en pocs mesos el 70% dels facultatius catalans. El SMC té la voluntat de col·laborar amb l’Administració en la planificació del sistema sanitari del Principat, i així va ser durant els anys de la Mancomunitat i, especialment, en la Segona República, quan el sindicat es posa al servei del Govern de la Generalitat i presenta al president, Francesc Macià, la ponència ‘Sanitat-Higiene i Beneficència’ que serviria de base de discussió al Parlament de Catalunya i que es tindria en compte en el desplegament de les competències sanitàries de l’Estatut de Núria (1932).
Els primers anys d’existència del SMC també estan marcats per la creació de les seves entitats filials (Mutual Mèdica, Cooperativa de Consum i Caixa de Previsió i Crèdit) i sobretot per la construcció del Casal del Metge, edifici emblemàtic del centre de Barcelona que, des de la seva inauguració, el 10 de desembre de 1932, i fins a l’inici de la Guerra Civil, esdevé un dels epicentres socials, culturals i polítics de la capital catalana. L’esclat de la guerra, el juliol de 1936, la revolució anarquista dels primers anys de contesa i la repressió feixista un cop finalitzat el conflicte, porten al sindicat a la desaparició.
Aquest és el resum dels vint primers anys de vida del SMC que l’historiador, Josep Lluís Martín i Berbois, ha ofert al centenar d’assistents a l’acte celebrat al Seminari. A més, en el seu repàs a la trajectòria del sindicat, ha destacat els paral·lelismes entre la situació social i política de la Catalunya dels anys trenta i l’actual.
Palau de la Música Catalana
Després de la xerrada històrica, el president de Metges de Catalunya (MC), Jordi Cruz, ha presentat la ponència ‘100 anys de defensa de les condicions laborals i professionals dels facultatius/ves de Catalunya’, centrada en les lluites que ha protagonitzat i les fites que ha assolit l’organització al llarg de la seva existència. Cruz també ha rendit honors a les persones que, a partir dels anys setanta, van treballar per a la recuperació i la consolidació del SMC fins a la seva integració amb la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC), refundant el sindicat amb el nom de Metges de Catalunya l’any 2002.
Al final de la seva intervenció, el president de MC ha anunciat que l’acte central del centenari se celebrarà el mateix dia de l’aniversari, el 27 de març de 2020, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, i ha avançat que l’organització està treballant en altres “sorpreses” per commemorar l’efemèride.
Finalment, el secretari general de MC, Josep Maria Puig, ha ofert una conferència titulada ‘El fet diferencial i el dret a decidir. Tornar als orígens’ en què ha analitzat el present de la professió mèdica a Catalunya i els reptes per al sindicalisme del segle XXI. Puig ha destacat que els facultatius, “posseïdors del coneixement”, han perdut la seva capacitat decisió perquè ha estat “arrabassada” pels interessos econòmics. Un conflicte que, a parer del secretari de l’organització, “va més enllà d’un problema salarial i que té els seus orígens en els canvis que ha sofert la professió en les últimes dècades, sobretot en el trànsit del professional liberal al professional assalariat”.
En aquest sentit, ha afirmat que els valors de la professió mèdica col·lisionen amb els interessos econòmics del sistema. “Si no ens hi oposem amb força, la llei del guany econòmic engolirà els principis, la professió i els professionals”, ha advertit Puig que ha traçat el camí per on ha de transitar la reivindicació sindical amb l’objectiu de “mantenir viva la batalla del compromís per la qualitat, pel servei al pacient i pel servei a la societat, no només a la part més privilegiada del sistema”.
El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Fernando Vizcarro, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda als assistents, mentre que el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig i Andreu, ha clausurat l’acte. L’adjunt a la Gerència de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Enric Rovira; el president del Consell d’Administració de la Mutual Mèdica, Luís A. Morales; el director general de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, Joan Maria Adserà i diversos representants dels col·legis professionals de Tarragona i Barcelona també han assistit a l’acte.
