El comitè de vaga estatal, format per la Confederación Española de Sindicatos Médicos (CESM), al costat del Sindicato Médico Andaluz (SMA), Metges de Catalunya (MC), la Asociación de Médicos y Titulados Superiores de Madrid (AMYTS), el Sindicato Médico de Euskadi (SME) i el Sindicato de Facultativos de Galicia Independentes (O’MEGA), respon el Ministeri de Sanitat que en les darreres hores ha assenyalat els sindicats mèdics com a responsables de la suspensió d’una reunió amb les comunitats autonòmes, un assenyalament que en cap cas es correspon amb la realitat i que obliga el comitè a exigir la dimissió de la ministra per la reiteració en la manipulació del relat en els darrers mesos.
El Ministeri de Sanitat va comunicar ahir, 22 d’abril, a les comunitats autònomes la suspensió de la reunió prevista per a aquest dijous entre les diferents administracions sanitàries i el comitè de vaga, sostenint que la reunió havia estat sol·licitada per les organitzacions sindicals, a les qual retreuen haver rebutjat la seva última proposta i mantenir convocada la vaga que tindrà lloc la setmana vinent. Les organitzacions integrants del comitè incideixen que aquesta versió dels fets no s’ajusta a la realitat i omet elements essencials del desenvolupament de les negociacions, traslladant la responsabilitat del conflicte al mateix comitè i a les comunitats autònomes.
En la reunió celebrada el passat divendres 17 d’abril, els representants ministerials van plantejar com a possible via de sortida al conflicte la creació de taules de negociació específiques per al col·lectiu mèdic i facultatiu en l’àmbit de les comunitats autònomes. Per a això, el ministeri es comprometia a traslladar aquesta proposta a les autonomies i impulsar un eventual acord a tres bandes que en garantís la constitució.
En aquest context, el comitè va manifestar la seva disposició a estudiar la proposta i a comunicar posteriorment la seva posició al ministeri, i va quedar expressament establert que la reunió amb les comunitats autònomes només tindria lloc en cas que aquesta proposta fos acceptada pels convocants de la vaga. Després de la seva anàlisi, la proposta del ministeri va resultar inviable des del punt de vista jurídic. El marc normatiu vigent impedeix la creació de taules de negociació pròpies per al col·lectiu mèdic i facultatiu sense una modificació prèvia de la legislació bàsica estatal. Els fonaments jurídics que sustenten aquesta conclusió són tan clars i contundents que costa creure que els serveis jurídics del ministeri els desconeguessin. En conseqüència, el comitè de vaga va traslladar formalment al ministeri el rebuig de la seva proposta, fet que feia innecessària la convocatòria de la reunió amb les comunitats autònomes.
El mateix ministeri és coneixedor que qualsevol solució efectiva al conflicte requereix necessàriament una reforma de la legislació bàsica de l’Estat que permeti la creació d’una taula de negociació pròpia, així com l’establiment d’un estatut específic per a metges i facultatius. Aquests són els primers passos imprescindibles per abordar la resta de demandes en matèria de classificació, jornada, jubilació, etc., però sense una modificació normativa prèvia, les comunitats autònomes no tenen competències per constituir aquestes taules en l’àmbit autonòmic.
Malgrat això, el ministeri eludeix la seva responsabilitat i opta per sostenir un relat que desplaça l’origen i la persistència del conflicte cap a altres parts, en lloc d’abordar el problema des del rigor jurídic i la coherència normativa que la situació exigeix.
L’objectiu de construir aquest relat enganyós i interessat explica la manipulació i tergiversació sistemàtiques del contingut de les negociacions per part del ministeri, fet que ha portat el comitè a reclamar que aquestes reunions siguin enregistrades.
Aquesta manca de rigor i bona fe negociadora dificulta seriosament la possibilitat d’avançar cap a una solució a un conflicte que exigeix respostes estructurals i no meres propostes inviables en el marc legal actual.
Per tot l’anterior, el comitè de vaga reitera la seva petició de la dimissió de la ministra Mónica García o, si aquesta no es produeix, el seu cessament immediat.
