Les dades que ha fet públiques aquest dilluns l’Agència Catalana de Notícies (ACN) sobre les esperes mitjanes als serveis d’urgències hospitalàries, “no reflecteixen la realitat” i “es queden curtes”, segons Metges de Catalunya (MC). L’ACN, que ha obtingut els indicadors del Departament de Salut per mitjà d’una petició al Portal de Transparència, ha informat que l’espera mitjana per rebre atenció a les urgències va ser de 62 minuts l’any passat, dos minuts menys que el 2022, però lluny dels 40 minuts de mitjana que es registraven l’any 2010, abans de les retallades. Malgrat tot, la variabilitat és marcada i, mentre hi ha hospitals que s’acosten a les dues hores d’espera (Hospital del Mar, 114 minuts), altres, com l’Hospital de Bellvitge (56 minuts), aconsegueixen atendre els seus pacients abans que passi una hora des de la seva arribada al servei hospitalari. Per la seva part, els vuit hospitals públics de l’Institut Català de la Salut (ICS) comptabilitzen una espera mitjana conjunta de 62,4 minuts.
Per a MC, el fet que el temps d’espera anterior a les retallades no s’hagi pogut recuperar és una demostració que les actuacions fetes fins ara, com el Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC) aprovat el 2017, “no han funcionat”. En aquest sentit, el sindicat remarca que el principal error ha estat “no centrar les inversions en el personal”, definint mesures que tinguin per objectiu “la captació i retenció de professionals que vulguin i puguin desenvolupar la seva carrera als serveis d’urgències”.
Per altra banda, l’organització recorda que les urgències i els centres d’atenció primària (CAP) són “vasos comunicants, si un no funciona, l’altre se’n ressent”. Així, MC remarca que, segons l’últim informe de la Central de Resultats del Sistema de Salut de Catalunya, 6 de cada 10 consultes que atenen els serveis d’urgències hospitalàries corresponen als nivells 4 i 5, de menor gravetat, i haurien de ser ateses pels centres de primer nivell assistencial. “La saturació dels CAP, pel dèficit de personal mèdic, i la reducció de l’accessibilitat al sistema des de les retallades ha provocat que les urgències siguin, en molts casos, el dispositiu que utilitza la ciutadania quan no troba una altra via disponible per rebre atenció”, assegura el sindicat. Per aquest motiu, considera que l’Administració, a més de reforçar l’atenció primària, “també hauria de fer pedagogia perquè la població faci un bon ús dels diferents dispositius sanitaris”.
